Historia d'un encontre

Un relat de: somnis de lluna

Un dia, quan no era jo
Vaig trobar-te, sense voler
Sense ser tu.

Jo, nena desconsolada
Creixent amb pressa
Dona sensa vida
Sense amor, sense ànima.

Tu, nen enamorat
Trencadís, màgic
Home en la desesperança
Aclaparat entre somnis.

Jo sense ser jo
Tu sense ser tu
Vaig trobar-te, vas trobar-me
Vam trobar-nos

Perduts, espantats,
Sols, fràgils,
Tristos, petits

Petits…

I ara
Et perdo
Ara que jo sóc jo

Te'n vas
Ara que tu ets tu

Ara que jo no sóc tu
Ni tu ets jo
Som només dos
Més el record d'aquell estiu

Jugant com nens
A estimar-nos com adults

I llavors,
Cuan tu vas ser jo
I jo vaig ser tu
Només llavors

Jo vaig ser jo
I tu vas ser tu
Sincers
Feliços
Lliures

I ara,
Toca dir-nos adéu

Per tornar a trobar
El meu no jo
El teu nou tu

Un nou nosaltres

Un nou amor.


Comentaris

  • pelscarrersgrisosdelcascantic[Ofensiu]
    sempreningú | 09-04-2010 | Valoració: 9

    Senzill però molt bonic! El joc de paraules m'ha creat la imatge de dos nens rients amb picardia. A vegades és millor veure les coses de la vida com nens...

  • Qui és qui?[Ofensiu]
    Fada del bosc | 08-04-2010 | Valoració: 10

    Quin joc de paraules més bonic...
    La indesició, quan encara no sabem qui soms, però comencem a estimar i soms dos, però qui es qui?
    m'ha agradta molt és d'aquells poemes que passen bé suaus tendres que agrada rellegir-los.

    La Fada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de somnis de lluna

somnis de lluna

7 Relats

9 Comentaris

7697 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Amb els meus 20 anys acabats d'assolir, ja des de fa uns anys sento la imperiosa necessitat de manifestar-me mitjançant el món de les arts. vull aprendre dels que més en saben i compartir pensaments i històries que em ballen pel cap, a la fi d'ordenar-me la ment i trobar-me a mi mateixa.

Espero escriure molts relats per a poder-los compartir. Segurament, penjaré alguns textos escrits fa temps, però que mai han vist la llum, és a dir, casi bé d'estrena.

Crec que tinc un estil un tant peculiar (que no vol dir perfecte ni bo, ni molt menys), potser sóc una mica complicada, a vegades. Potser repetitiva. De totes les maneres, tot el que escric em surt de l'ànima.