Volàtil

Un relat de: somnis de lluna
Volàtil.

Com la llum de l'horitzó que mor en l'infinit, les passes que ressonen en el temps llunyà.

Sensacions extrangeres en l'espai real, la lluna amagada rere una pluja de fragments innoblidats.

Il•lusions de la nit, de les estrelles aclamades per les ànimes perdudes en un riu de color gris.

Com la llar buida on s'arrauleix la infantesa esperant quelcom que mai arribarà.

Com les cintes, tan fràgils, que ara es trenquen amb paraules de dolor.

L'amargor diluïda entre nostàlgia flueix pel pensament,

amb la mort que no apassiona, amb la vida que no creix,

en l'estany de somnis fosos, en la ciutat de l'oblit,

el castell, ja s'allunya, en el cel de la revolució

ja no hi ha princeses, ja no hi ha princeps

ja no hi ha mags ni fades,

i buit d'amor

marxa

deixant el pollet morir... sense haver nascut.

Qui sap com serà.

Comentaris

  • Sense inspiració?[Ofensiu]
    Rei Negre | 05-03-2012 | Valoració: 10

    Hola somnis de lluna,

    el teu poema m'ha agradat molt, sincerament! Dius que estàs en una aturada creativa però les teves paraules han aconseguit inspirar-me a mi. Mort, somnis, castells, prínceps, mags...
    Espero seguir llegint relats teus!

    Violeta

  • A descobrir de nou ![Ofensiu]
    Joan G. Pons | 13-08-2011 | Valoració: 10

    Relat provocatiu.... per mi !!!
    Crec amb la lluna.... sóc de signe cranc, i crec que podem retrobar molt i gairebé tot.
    Suggereixes "perdudes" i jo puc assegurar que la retrobada és espectacular i creativa.
    Enhorabona !

l´Autor

Foto de perfil de somnis de lluna

somnis de lluna

7 Relats

9 Comentaris

8446 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Amb els meus 20 anys acabats d'assolir, ja des de fa uns anys sento la imperiosa necessitat de manifestar-me mitjançant el món de les arts. vull aprendre dels que més en saben i compartir pensaments i històries que em ballen pel cap, a la fi d'ordenar-me la ment i trobar-me a mi mateixa.

Espero escriure molts relats per a poder-los compartir. Segurament, penjaré alguns textos escrits fa temps, però que mai han vist la llum, és a dir, casi bé d'estrena.

Crec que tinc un estil un tant peculiar (que no vol dir perfecte ni bo, ni molt menys), potser sóc una mica complicada, a vegades. Potser repetitiva. De totes les maneres, tot el que escric em surt de l'ànima.