He ballat

No pots dormir,
el record d'aquesta nit,
em fa sentir.
Nit de música,
nit de ball,
nit de moments.
He entrat amb tristor,
al meu cap records d'ahir
d'un altre lloc,
que no deixaven veure l'avuí.
He retornat a veure
vells coneguts,
que m'han fet riure.
Envoltada de gent,
i de música he tornat a riure.
He sentit pesigolles a l'estómac
de nena de quinze anys,
amb ell, que de ben segur,
ni ha sentit res.
Ha estat com un joc,
però com desitjava
el seu abraç,
el seu mirar,
el seu sonriure.
He notat que el meu cor s'accelerava,
m'he sentit viva,
com feía temps no ho estava.
I ara, només pensar,
em treu sonriure,
de nena al·lucinda,
per un moment,
per un instant,
que no serà més.
Però realment ha estat.