He avisat la canera municipal

- Els perriflautes m'han demanat llimosna per alimentar els cànids famolencs i han menjat lletuga, ja que propugnen menjar vegetarià, i vegà, tenien escrit.

- Però són animals, i carnívors?!

- Però jo tornava de comprar lletuga, i només tenia lletuga.

- Però pobres...

- Els perriflautes han sonat llurs flautes cançons famolenques i s'han nodrit. I han entonat cançons boniques i la marsellesa també ha sonat a grinyols famolencs de lletuga.

Els cànids mostraven els claus salivats, degotadissos, bassssiotats de gemecs i han lladrat breument amenaçant-me. I jo he alçat un garrot que he trobat sota un banc, d'una branca esqueixada, i els he maleït i s'han cagat de por.

- Però pobres...

- Els perriflautes m'han llençat lletugues verbals ben amanides d'improperis i venien cap a mi amb les forces vegetals intactes, fibroses i m'he cagat de por. Un esquelet de rastes m'ha escarrinxat amb les urpes marronoses quan queia baldat sense forces deprés de perseguir-me dues o tres passes maldestres. No ha fet falta res, ha quedat estormiat, pantaxant les últimes forces vegetals que li romanien dins la cuirasa. Quina por si fos un somni...

- I després?

- He avisat la canera municipal. Han arreplegat els ossos espargits que gemegaven de fam i supòs que els hauran sacrificat. No tenia altra opció!?

- Pobres!