Cercador
Habemus
Un relat de: Mossens- Compartir:
Habemus <
No sóc monàrquic i no em sap gens de greu. Malgrat això, desitjo a la futura mare i reina tota mena de felicitats, tant de bo però, dins també de la premsa del cor, però com a senyora normal.
Tampoc sóc historiador, però, la millor manera d'experimentar el masoquisme per a un català, és afeccionar-se a la pròpia història. Jo fa, gairebé, cinquanta anys que pateixo aquesta histèria i, com més va, menys entenc perquè no se'n fa, si més no, més ressò
Jo comprenc que als senyors de la dreta castellana els faci gràcia la monarquia i que escoltin bocabadats la notícia de què ha parit una princesa o, s'ha maridat l'altra, etc. No entenc però, que un català, amb els mínims coneixements d'història, es deixi encantar pel mateix.
A un català: per orgull, per dignitat o per memòria històrica, li cal saber on ens han abocat les monarquies, del segle XV ençà; totes, sempre, imposades per la nostra Santa Mare Església.
Aquests reis i reines, castellans, àustries o francesos, mai catalans, foren absolutistes o despòtics. Per a mi, només aquests dos lèxics em semblen ja més greus que totes les dictadures. Les monarquies, aleshores, eren això, dictadures constitucionalitzades, amb llurs adeptes, llurs llepaculs i llurs amos, L'Església.
Franco utilitzà la monarquia per a romandre quaranta anys com a regent o garant d'un príncep nen, que li permeté ser dictador. Segons alguns, fins amb un cert fons de dret democràtic.
Els nostres amos, esbrinant les capitulacions, no ho són pas els castellans, sinó només els reis. Aleshores, així s'enten la dèria d'imposar-nos un Borbó, rebutjat dues vegades pel poble i readmès pel dictador. Pregunteu als francesos, al italians o als alemanys, etc. si volen un rei.
Els nostres reis no són reis d'Espanya. Si ho fossin, serien Ferran II i Ferran III, o Alfons I i Alfons II. Els ordinals de la història deixen, ben clar, que són reis de Castella, la resta, doncs, en som una colònia.
La seva història diu: Catalunya és Aragó, nosaltres no som catalans, sinó aragonesos. Una de les cents d'iniquitats que ens han estat infligides en nom de les monarquies.
Les capitulacions en la unió del petitíssim Aragó d`aleshores, tan sols Hosca, diuen així: <
La confederació catalana, llavors, era gairebé cinquanta vegades Aragó. Tot el desfici fou perquè uns senyors, amb grans interessos castellans, van afirmar que un rei d'un estat minúscul era molt més que un Compte d'un imperi. Jo encara no he trobat enlloc els primers reis originaris d'Aragó o dels altres indrets de la reconquesta.
Hi ha, il·luminats, qui encara creuen que els reis foren enviats directament per Déu; jo sé que foren "Curros Gimenez" o quelcom de semblant. Altra cosa, invents i més invents com sempre. Les batalles de Covadonga i Clavijo varen ser, també, encimbellades i així d'atres.
Casp, els Reis catòlics, Amèrica, Felip IV, els borbons i, fins i tot, les dictadures, foren iniquitats infligides, durant més de cinc segles als catalans pels senyors de l'Església i llurs monarquies, ni tant sols una amb consort catalana.
A Castella deien i diuen: <
Amb un cinquanta per cent d'analfabetisme funcional i doblat ,gairebé, l'històric, els mèdia poden imposar el que vulguin i, si és de color de rosa, amb encantament inclòs.
El pobre analfabet no reconeixerà mai ser-ho i, així, recolzarà la iniqua monarquia borbònica, ans que acceptar la seva vergonyosa ignorància.
(Llegiu, si us plau, "Dos mossens y un bisbe", també a Relatsencatalà. Són 100 fulls, però crec que del quart full enllà, us pot sorprendre la seva ironia eclesiastica.
(Publicada 2-5-2005).
l´Autor
Últims relats de l'autor
- DOS MOSSENS I LLUR BISBE CAPíTOL15 ( 2006)
- DÉU MEU POBRE CATALÀ!
- Déu és el cosmos?
- Compromís de Casp en el túnel del temps
- COLOM, SÍ, SÍ: UNA " PATRAÑA" HISTÒRICA
- Colom, reflexions, cites i aclariments
- Fàbrica de pijas
- El català i el Cabdal de Madrid
- Catalanofòbia, solucions de ciència-ficció
- L'auca de Colom Català
- Catalunya no ha estat mai Aragó
- On són aquells segadors?
- DOS MOSSENS I UN BISBE (actualitzat)
- Si veiés el que no puc veure
- La Caixa, palem-ne