Cercador


Llista categories

Gràcies

Un relat de: Josep Clínez

Ja fa temps,
Un noi que es deia Jokin
Saltà d'un penya-segat
Deixant enrere la vida.

Ell ara és feliç
Perquè el cor no li batega
No soportava la vida
No soportava sofrir.

Els altres el maltractaven
Es burlaven, l'enfonsaven.
Ell, callat, ho aguantava en silenci,
Fins que reventa, fins que explotà.

Com una mina anti-persona,
Que cada dia amputa vides
Com un verí incurable
Així eren els seus "amics".

Prou, deixeu-me
A vosaltres que us he fet?
La meva vida no val res,
Algun dia me l'emportaré a l'abisme.

I així fou,
La seva vida se l'endugué el vent
Bufant fort
Presentint el pitjor
Arrapant-li d'un cop el respirar.

Potser aquesta humil poesia
Que faig en senyal de dol
No rimi gaire
Però la faig amb tot el cor.

No imagino com devies estar
Per agafar la bicicleta pensant
< avui us abandono, món cruel>>

Acabo sols dient-te
Des d'allà on deus estar
Que gràcies a tu m'he fet més fort
Gràcies a tu he decidit continuar.

Gràcies.

Comentaris

Afegir comentari
  • És preciós![Ofensiu]
    Sareta_16 | 09-04-2005 | Valoració: 10

    Que tendre, quant sentiment...
    La veritat que va ser una gran llàstima, pobre noi, el que devia passar..pfff!!
    Jo mai m'he sentit discriminada i tpc ho faig...
    Tan sols dir-te q am això demostres q tens un cor immens!
    Ets genial josep!

  • Ostres...[Ofensiu]
    kispar fidu | 05-04-2005

    Sembla mentida... però jo a vegades (poques) també he sentit ganes "d'agafar la bicicleta pensant:< avui us abandono, món cruel>>" o sigui que també he agafat la bici pensant en fugir de tot, o oblidar-me de tot... tot i que ha sigut en comptades ocasions...

    La vida té molts colors, i hi ha èpoques més bones que d'altres... però crec que has d'intentar no rendir-te, i continuar lluitant. Mai se sap, el món està ple de sorpreses...

  • dol i protesta...[Ofensiu]
    ROSASP | 31-12-2004

    Ja és ben trist que passin coses tan terribles perquè ens en adonem del munt de gent que pateix l'acós i el rebuig dels demés.
    A l'adolescència tot això encara és més dur, doncs encara es té més la necessitat de sertir-se integrat en algún grup.
    Aquest poema ens fa reflexionar sobre la importància d'educar als nostres fills en tots aquests valors fonamentals per la convivència, de ser tots conscients de denunciar tot allò que ens sembli injust, cruel i inhumà.

    Per cert, a títol de comentari la meva filla té exactament 1 dia més que tu. Qué curiós!
    Una bona llavor la del any olímpic (92).

    Felicitats per dir el que penses, és igual si la rima es perd en algún moment. Això és secundari.

    Un petonàs!

  • Ja vaig dir-hi la meva[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 31-12-2004

    a un relat que vaig titular "Marc". Em sumo en aquesta línia i afegeixo que la rima, en el fons, la hi donem cada lector fent les pauses que la nostra lectura requereixi. El contingut, però, només li pots donar tu.
    I ho has fet.

    Salut, Josep!

    Vicenç

l´Autor

Foto de perfil de Josep Clínez

Josep Clínez

78 Relats

227 Comentaris

109740 Lectures

Valoració de l'autor: 9.07

Afegir a preferits
Biografia:
La meva pel·lícula favorita és Garden State, de Zach Braff.
Els meus relataires favorits són el Linkinpark , el Vicens Ambrós i Besa i la Jacqueline . Les meves poesies favorites son El rellotge i Plet per un gat, d'un gos i un rat . Els meus relats preferits son La Llibertat guiant el poble , L'enigma d'Almirna i la saga de Maleït amor .
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >