Gloses a Caterina Mieras

Després de la dictadura
-vint-i-tres anys de mortor
i vuit anys d'Aznar, pitjor-
sembla que és llaminadura
aquesta esquerra que sura
sobre un mar tot de brutor.
Com si la merda fos pura
i el just surar el millor.

És com ho diuen a Eivissa:
en venir el fet socialista
tots són bons i van a llista
i es purifiquen a missa,
tot sabent que la premissa
per fer un govern socialista
que no es tudi com terrisa
és desnonar l'extremista.

Els extrems tots són dolents
i és clar que els nacionalistes
tenen les mires ben tristes.
Els hem de fer tots contents,
que, avui, els supervivents
mostren coses massa vistes.
On són vists tants de laments
si al carrer les gents són mixtes?

La cultura, universal,
s'entela si és tota sola.
Només català ja no mola,
que el futur serà grenyal,
serà un fòrum racional.
Tothom veurà la cassola
i el plat de mida real,
real que és mida espanyola.

I tant és cafè per tots
com la llet per qui la tria
perquè aquesta autonomia
reconeix els drets remots
de fer llengua i de fer vots.
La cultura és fet de tots,
tant si és teva com si és mia.

Com que som aconseguits
aquesta gran convivència
hem d'entendre amb molta ciència
que els idiomes protegits
atempten vers la consciència
dels governs multipartits,
que actuen amb tal decència.

Aquí llengua, aquí cultura,
que a l'Europa ara s'estila
i no hem d'anar fent la fila
de poble de poca altura.
I amb la metzina, la cura:
reparteix qui fa i refila:
a uns tall, a altres verdura.

I així apareix na Mieras,
catalana mallorquina,
que es llança dins la piscina
nedant de totes maneres:
a les races dretureres
permís per pencar a la mina.
A les llengües forasteres
justícia d'allò més fina.

I així estam, així, madona,
pendents del que és per venir
que no sembla cosa bona,
que és a tots que el cul ens trona
però, a alguns, just l'existir
li és simomba que no sona
perquè té la pell de ca
i sap que tant de llepar
tuda el fermall que ressona,
i ara ho vol fer en castellà.
La consellera no és bona.