Generalitat

Un relat de:

Em cauen pedres
i no sé d'on.
Saps? Sols visc d'obsessions.
Amunt i avall,
l'ànima es perd i
quedo sola, sola, sola a l'infern.
Viciosa? També fastigosa.

L'altre dia intentava tallar-me el dit
i substituir-lo per un clip.
Podria enganxar papers
i fer de cartera,
passejar adéus i
saludar al segon tercera.
"- El BBVA, que altre cop us vol putejar."

Feliç jo i clip,
oblidaríem al dit.
I demà... Demà...
Potser bombardejo la Generalitat.
Lo dudas?
Qui sap.
Benvolgut sigues a la realitat.

Comentaris

  • és un curiós...[Ofensiu]

    no he entes gairebé res, el trobo bastant surrealista, aquesta poema. De totes maneres crec trobar cert punt de sarcasme i crítica a la societat: BBVA, generalitat, pedres que cauen...
    Està bé, m'agrada, també la rima. Està ben trobada.

    No t'aturis

    Juseph

l´Autor

Foto de perfil de <<quizás estaba loca, pero almenos tuve un sueño>>

68 Relats

135 Comentaris

60887 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
20/04/88

Púdrete en tu cementerio,
porque yo soy aire en libertad.

Camina mi camino,
porque es la realidad.

Entierra los sueños,
y deja de llorar.