Gaudeix-lo i no diguis res

Un relat de: albamartin

El silenci, l'absència de qualsevol so, de qualsevol soroll, i és que definit així no expressa ni la meitat de sensacions que una persona pot tenir al sentir-lo, o tenir-lo.

Un silenci és el que busquem quan volem tranquil·litat, el que necessitem al arribar a casa després de tot el dia treballar, el que necessitem per concentrar-nos, per pensar, per dormir, per relaxar-nos... I és que hi ha poques sensacions, pocs fets, que ens puguin aportar una pau interior tan plena, com el que ho pot fer un silenci buscat.

No només ens aporta situacions agradables, sobretot si no és buscat. Pot arribar a fer tant mal quan esperes una paraula, un soroll...i l'única resposta que obtens és un silenci llarg i fred, que et fa embogir de ràbia o de tristesa. Aquí la moneda canvia de cara, però, evidentment, tot té les seves dos cares.

És tal el poder que té el silenci en nosaltres que puc acabar el meu text dient que és totalment indispensable i que, abans de parlar, si el que has de dir no és més bonic que un silenci, gaudeix-lo i no diguis res.

Comentaris

  • Tal qual![Ofensiu]
    perunforat | 13-10-2007 | Valoració: 10

    Bona definició del silenci...un encaputxat que s'amaga darrera qualsol obstacle...!
    Tan necessari com beure aigua, respirar i viure...el silenci..
    El punt final és el que m'ha agradat més, el més punyent...Els que xarrem tant no ens adonem que moltes vegades no cal dir res, que el silenci pot arribat, inclús, a dir molt més...i que carai, fa bona companyia!
    Encantada d'haver-te llegit!
    Arreveure,

    Perunforat