Cercador
GALIMATIES
Un relat de: srta_squitx- Compartir:
Hi ha un indret,
un paratge enemic i erm,
desert, isolat,
un feréstec entorn agrest,
vast espai d`atmosfera repel•lent,
i al voltant hi voleio jo,
cor i ment de voltor.
Si l`estimés...
tant de bo que lluís més,
tant de bo l`il•luminés,
tant de bo el seu reflex m`encegués,
tant de bo jo el propagués.
Si m`estimés...
tant de bo que no fes res,
tant de bo el no fer res ho donés tot,
tant de bo el rebre-ho tot
sense haver-nos donat res
fos suficient pels dos,
que la no-acció fos actuació,
deixar-ho tot com està
per anar, o no, fent,
sempre endavant,
solsament improvisant
sense esperar res,
sense buscar fets concrets,
en un continu delirant
per només arribar a ser,
a ser més.
un paratge enemic i erm,
desert, isolat,
un feréstec entorn agrest,
vast espai d`atmosfera repel•lent,
i al voltant hi voleio jo,
cor i ment de voltor.
Si l`estimés...
tant de bo que lluís més,
tant de bo l`il•luminés,
tant de bo el seu reflex m`encegués,
tant de bo jo el propagués.
Si m`estimés...
tant de bo que no fes res,
tant de bo el no fer res ho donés tot,
tant de bo el rebre-ho tot
sense haver-nos donat res
fos suficient pels dos,
que la no-acció fos actuació,
deixar-ho tot com està
per anar, o no, fent,
sempre endavant,
solsament improvisant
sense esperar res,
sense buscar fets concrets,
en un continu delirant
per només arribar a ser,
a ser més.
Comentaris
-
No fer res[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 10-06-2014 | Valoració: 10
La bellesa del no fer res, d'allò d'esperar que la muntanya vingui a tu si tu no pots anar a la muntanya, la calma, la serenitat, la paciència per a resoldre grans problemes. L'amor amb serenitat, l'anar fent. Un magnífic poema, ple de galimaties interiors que potser es poden resoldre no fent res. Una abraçada.
Aleix
l´Autor
59 Relats
60 Comentaris
35502 Lectures
Valoració de l'autor: 9.63
Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.
P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.