FUMAR MATA

Un relat de: SANTANDREU3

La contaminació ambiental, el càncer, la cirrosis, el còlera, la pesta negra i altres petites afeccions, deuen ser passatgeres, sense conseqüències fatals.

Quan la humanitat va descobrir la sal que assaboria i feia els menjars agradables, els grans poders del món se'n varen fer amos EXCLUSIUS i la distribuïen amb gasiveria, fins el punt que es pagava la feina que feien els obrers amb el que se'n va dir SALARI, en honor al miraculós producte.

Ara la sal la tenim prohibida els que tenen la pressió alta, els que hem tingut alguna afecció coronària i altres coses que al metge se li acudeixin a l'hora de fer la recepta.

També s'ha de recordar que el peix blau ha sigut dolent per la salut des de temps immemorials. I que les llenties eren un aliment de gran conveniència per la canalla i per tothom, perquè portaven deu vegades més ferro que qualsevol altre llegum.

Ara els insignes successors d'Hipòcrates han descobert que el peix blau és bo, i que el ferro de les llenties tenia la mateixa proporció de ferro que les altres llegums. Les deu vegades més de ferro que se li suposaven es devien a un error de càlcul, un zero perdut : on deia 0,7567 s'havia d'haver dit 0.07567

Els metges han estudiat molt, però en el futur descobriran noves medicines i noves maneres de curar. Vol dir que, avui per avui, els metges encara no ho saben tot.

Ara ja he sentit dir que el cannabis pot ser bo per no sé què i si visqués molts anys potser un dia llegiria una recepta que digués : "MARLBORO, dos cigarrillos después de cada comida".

De mi puc explicar algunes coses per fer pensar.

Deu fer uns 20 anys vaig tenir el que em varen diagnosticar erròniament com una hipertròfia coronària i el metge em va recomanar no fer esport perquè el cor, que és un muscle, tendiria a créixer més i augmentaria la meva hipertròfia i, entre altres consells generals, em va dir que no fumés massa.

Ara farà 5 anys vaig tenir un atac de cor i em va intervenir el doctor Caralps, que a Barcelona és considerat entre els primers, si no el primer cirurgià de la especialitat. (Va ser el primer que va fer un trasplantament a Barcelona.) I quan va tenir el meu cor a la ma va assegurar que el que havia tingut abans no era hipertròfia, si no un primer infart. Vol dir que el primer diagnòstic era equivocat).

L'autèntica celebritat que em va operar és un vertader taliban antitabac, dit sigui amb tot l'agraïment que li professo i, sabent que jo era un fumador des de 1941 aproximadament, em va prohibir taxativament el tabac "fins que la mort ens separi", podríem dir.

Jo suportava a estones l'abstinència, però quan veia un fumador de Marlboro obrir el seu paquet, encendre la cigarreta i fer la primera aspiració a fons tan satisfactòria com a mi em semblava, ho passava malament.

Fins que un dia vaig arrencar d'un metge la confessió que tres o quatre cigarretes no poden matar ningú, i vaig treure les meves definitives conclusions.

Tinc vuitanta anys i un caràcter que em fa veure més l'ampolla mig plena abans que mig buida.

Reconec que tinc molt clar que el temps que em quedi de vida el vull passar el més bé possible i tinc habilitat de treure'n bon partit de les meves capacitats.

Tinc, encara, una altra virtut que m'ajuda molt a aplicar a la meva filosofia personal. Sóc amo dels meus sentiments. Sé les coses que m'agraden i les coses que estimo, que afortunadament són moltes.
I també m'he trobat arreu, incloses persones de la meva pròpia família, gent que no m'estima, fent ús ben legítim dret dels seus sentiments, dels que en són tan propietaris com jo dels meus.

I que jo tingui uns sentiments i altres els seus, és per a mi un problema resolt i que no cal donar-hi més voltes. Em sap greu, és clar, però així és la democràcia.

Cada dia faig un inventari de les últimes 24 hores i, potser una mica amb l'habilitat dels comptables que presenten balanços de resultats esplèndids d'empreses que estan amb l'aigua al coll, jo dono per bons els resultats del meu estudi.

Començo comptant les vuit hores que dormo cada nit, que les passo sense cap mena de malson, potser per les pastilles que em prenc al anar a dormir. Hi sumo les meves reunions amb la Penya Matinera del Club Tennis de la Salut, que ja tenim una antiguitat important, però que per raons òbvies hem canviat els esgotaments a les pistes per unes partides de dòmino divertides i que sembla que paren els rellotges...

Continuo sumant les 3 hores i mitja de bridge quatre dies a la setmana; i l'ordinador per escriure i llegir el que escriuen els companys d'una pàgina web que es diu "Relats en català", on s'hi entra per invitació i examen de quatre relats que qualifiquen, el que t'estalvia contactes amb l'innombrable xats amb gent grollera massa vegades.

També passo alguna estona xafardejant per Internet, on he après que el saber " no ocupa lugar". Una vegada em vaig trobar una pàgina dedicada a explicar totes les gràcies del "beso negro", el que em va fer arribar a la conclusió que el que a uns els sembla una merda, altres hi troben tots els cims de la emoció orgàsmica.

I acabo l'inventari citant l'inevitable Passiu, que són, majoritàriament, els passeigs que haig de fer obligatòriament pel tema de la meva vèrtebra trencada, que en conjunt serà una hora i mitja cada dia i que fan la punyeta, encara que menys avui que fa un any.

Si feu comptes, veureu que el meu balanç diari és prou favorable. I les tres o quatre cigarretes que em fumo d'amagat, són com la cirereta del pastís.

Sóc conscient que al ciri de la meva vida ja hi ha més ble que cera, però que mentre no sigui mort seré viu i viuré tan a gust com em sigui possible.

I que duri.

SANTANDREU3

Comentaris

  • això,[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 03-10-2005

    i que duri, encara tenim pendents moltes xerrades enrevoltades de fum ...

    Una aferrada

    Conxa