Fugacitats

Un relat de: silvia_peratallada

fugaç
gira
el món,
i amb ell
passa
el temps.

Fugaç
s'escapa
la vida,
la joventut
dels altres,
la mort
cada dia,
més propera.

Eterna
joventut,
però,
la meva,
la teva,
la dels qui,
sense saber,
ho sabent-ho
no deixem
ni deixarem
mai
de somniar,
lluitar
per un món
millor.
Riure,
i veure
les coses
des dels ulls
del millor
dels somriures.

Comentaris

  • Hola Silvia...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 10-08-2005

    et faig un comentari fugaç, per dir-te que he llegit alguns dels teus relats i m'agradat molt com escrius, la manera tan natural i espontània que tens d'expresar-te, amb un vocabulari ric i entenedor. de debò, et felicito. Ah, t'he afegit als meus favorits. Una abraçada.
    ESPIRAL.

  • una forma d'entendre la vida...[Ofensiu]
    ROSASP | 03-08-2005

    Ja només el títol m'ha inspirat moltes coses.
    Aquestes fugacitats, instants que passen i ja no tornen, moments irrepetibles que respirem, olorem i palpem per enriquir-nos amb noves experiències i sensacions.
    Llum que arriba d'altre cop amb noves forces, pel qui creu en retrobar-la entre les ombres.
    Somni i lluita per créixer en cada obert somriure, perquè cadascun de nosaltres som una espurna per encendre el caliu de la vida.

    Les teves paraules desprenen vitalitat i força, somriures i alegria. Breus però intensos petons capturats al vol que omplen espais en blanc...

    Una abraçada plena de somriures Sílvia!

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

580914 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com