Frenesí de besos

Un relat de: Rafaelmolero
Mentre em parlaves i jo et mirava,
es va detindre el temps em mi
un instant:
L’amor em cridava i jo t’obeïa.
Mentre em remorejaves i jo
t’amava,
s’alçaren els sentimients
va manar la teua veu
el cel es va fer visible en els teus ulls
i jo vaig pronunciar el voler
en els teus llavis.
Va ser una mirada
un frenesí de besos,
una luxúria de sentiments.
Va ser un instant sense fi,
sense temps per a somniar.
I aleshores despertem
i seguim amant-nos.

Comentaris

  • Molt intens[Ofensiu]
    Mena Guiga | 16-12-2012

    Un poema que arriba amb dolcesa i amb dolcesa se'n va.
    I per qui l'ha escrit...espero que li tornarà!

    Mena

  • Delicat erotisme[Ofensiu]
    Núria Niubó | 16-12-2012 | Valoració: 10


    Els poemes d’amor, quan surten del cor, són com aquest, un frenesí de sentiments que provoquen sospirs .

    Dolç i melòdic, amb un fi erotisme. Encantada de llegir-te!

    Una abraçada
    Núria

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rafaelmolero

Rafaelmolero

164 Relats

178 Comentaris

84920 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitat
Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.