Folls

Per a les muses.

Ningú t'haurà estimat com ho faig jo
Foll d'esperances distretes,
que cremen a la llar massera
sense cendra deixar.

Ningú t'haurà esperat
Hores i hores, tantes
Que no hi ha rellotge capaç
D'atrevir-se contar.

Homes lírics només volien
La llargada de la teva estimació
Frec a frec de les pells
Per marxar corrents.

Però tu i jo,
Ens hem atrevit a mirar-nos
Als ulls.
hem sigut valents i hem vist
El nostre nu sense adjectius.

Ells marxaren plens de lirisme
Amb l'orgasme trèmor d'una nit
Ignorants que sempre
Tu ets més que el teu nu,
Més que tu penses
Mes que l'amor
Més que la vida
Més.