Flotant entre espècies

La curiositat et va portar
just darrere de la lluna,
allà on els somnis acaben.

Sense esperar res a canvi
ni per tu, ni els demés,
vas acceptar fer camins
d'escorça bruta,
marró fosc,

forats de tardor.

Flotant entre espècies.

Tenies les dents necessàries
per mastegar aquella
estranya píldora
i veure el món en
blanc i negre,
sense sol.
Flotant entre espècies.

Ara reposes
sota la llum d'aquell fanal
que s'amaga rere
la lluna,
mastegant quelcom
color taronja
i fent servir un diari
de catifa voladora
plena de flors
fluoresencents...
incandescents.

I t'ofegues entre espècies.