final

No tinc mirada ni destí.
Les il·lusions són un mirall.
Aquells vells somnis esvaïts,
els vells somriures amagats.
La pluja pinta el cel de gris.
Es difumina el passat.
És un malson vital i buit,
és una imatge que se'n va.
El matí arriba tan depressa
que la nit sembla un bell joc.
Les parets vesteixen esquerdes,
l'ombra vesteix tots els cors.
L'ombra vesteix tots els cors.

Etern el gel als núvols brilla
els arbres cauen vençuts.
L'anècdota és aquell somriure
que ara apareix massa obscur.

La tarda és un miratge plàcid.
El fum envolta tots els sons.
el temps és aspre i passa ràpid.
El miratge aviat es fon.
Les passes breus no es decidieixen
a retornar al vespre borrós.
Antigues veus es despedeixen,
l'estrella eterna perd color.
La nit retorna la incertesa
i la buidor de la veritat.
Callats els llavis es vestiexen
d'un color rosa trencat.
D'un color rosa trencat.