Filferro

Un relat de: ginebre

Si algun valent
es capaç d'arribar aquí,
darrera les punxes del filferro,
on sóc jo,
portarà ferides i senyals
que,
amb infinita tendresa,
lleparé parsimoniosament.

Un cop guarit
direm llavors:
prou!
no hi ha cap més joc!
Siguem només
els últims refugiats,
en aquest recó erm
on, potser,
podrem fer créixer
alguna herbeta
amb la humitat dels ulls!

Comentaris

  • Bon poema![Ofensiu]
    angie | 28-03-2007

    Amagar-se en una trinxera, això és la imatge que el meu pobre cervell ha creat en acabar el darrer vers.
    M'agrada el ritme i la interpretació oberta que deixa.

    angie

  • Poema [Ofensiu]
    gypsy | 28-03-2007 | Valoració: 10

    absolutament èpic, que pretén canviar quelcom, no simplement mirar com passa la vida. Aquest "prou" tan ferm i agosarat posa el to de la força continguda en els teus versos.
    I el títol és una altra provocació sublim.

    gypsy

  • ostres...[Ofensiu]
    instants | 27-03-2007

    és d'una lectura molt simple, harmoniosa, té un bon ritme i compàs i m'agrada el seu final,

    felicitats és un bon relat.

    Instants

  • Profunda...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 01-02-2007 | Valoració: 10

    serena i tendre. Així és com descriuria la teva poesia, que m'ha encisat des de les primeres línies. Amb poques paraules, al meu parer les justes, has sabut donar-li un contingut de realitat però també d'esperança viva.
    Una abraçada

  • Felicitats[Ofensiu]
    sants78 | 01-02-2007 | Valoració: 10

    "Alguna herbeta amb l'humilitat dels ulls"
    M'encanten les "males herbes" que son capaces de creixer on no hi ha ni tan sols terra.
    T'he conegut avui i t'he de dir que m'encanten els teus poemes

    Felicitats.

  • Tristor[Ofensiu]
    Xinxeta | 28-01-2007

    Fantàstic poema, felicitats! És molt dur i trist però les imatges estan molt ben trobades.

    Per cert, gràcies pels comentaris que m'has deixat.

    Xinxeta

  • sense pensar-ho[Ofensiu]
    clariana | 20-01-2007

    he descobert que jo vull creuar també el filferro.
    per poder arribar algun lloc on poder ser jo mateixa, on tots hagim vessat la mateixa sang per aconseguir plantar darrera els murs que ens oprimeixen.

    cada dia m'allunyo més de la gent que ciu ser normali en realitat són de cristall.

    clariana

  • colpidor[Ofensiu]
    manel | 20-01-2007 | Valoració: 10

    Saps quan ni sobren ni falten paraules? De vegades el més difícil és la mesura, i aquest poema neix amb fluïdesa, creix amb passió i mor amb delicadesa i un punt de llum i serenor. És dolorós però molt humà, vital per necessitat.
    Viure és tot sovint dolorós però això ens apropa com a persones i aquest dolor mateix és el que ens pot portar cap a l'amor.
    Un plaer descobrir-te!
    Repetiré, t'ho ben juro!

    Petons!
    manel

  • Bon dia![Ofensiu]
    l'home d'arena | 20-01-2007

    Està punt d'eixir el sol. Marxe a per taronges i penques per al putxero de demà i, com què encar em dura la burrera, he tornat i...encara no n'has penjat un altre... Bé, m'esperaré, si es fan a foc lent, saben millor les coses.

  • si me n'he passat (clar, tio, clar què t'has passat), ho sent...[Ofensiu]
    l'home d'arena | 20-01-2007

    perdó, no ho faré més.
    Però, ja què estic ací no... Prou! Deixa de molestar! Doncs, això... Perdó.

  • ai verga! quin tio més pesat... xé ja ho tens bé, a molestar a ta casa, tio guitza![Ofensiu]
    l'home d'arena | 19-01-2007

    d'això....? amb permís... sóc jo, altra volta...
    perdó... encara no

  • més desficiós[Ofensiu]
    l'home d'arena | 19-01-2007

    encara no?

  • el desficiós[Ofensiu]
    l'home d'arena | 19-01-2007

    com què avui estic pesat i burro, torne i...
    tinc set encara.

  • l'home d'arena | 19-01-2007

    tinc set de llegir més coses

  • amb punxes...[Ofensiu]
    Unaquimera | 19-01-2007

    Poema tendre, fort, que comença lent i va creixent davant els ulls encantats de la lectora...

    Ben diferent del relat tan plàstic i descriptiu que t'havia llegit i comentat, resulta sorprenent que amb tan poques paraules tornis a crear una imatge poderosa: la barrera que aïlla, la frontera difícil de superar, la pell esgarrinxada, la carn sagnant, el consol de la benvinguda, l'afecte vessat damunt les ferides, l'esperança de donar fruits tot i el dolor o les llàgrimes...

    Molt expressiva cada frase: no et puc assenyalar cap errada d'estil!

    Coneixia la teva prosa i he de confessar que em sap greu haver trigat tant en descobrir la teva poesia!
    Hauré de passar més sovint per la teva pàgina... fins aviat, doncs!

    T'envio una abraçada de les que serveixen per refugiar-se, si convé,
    Unaquimera

  • bones !![Ofensiu]
    magma | 19-01-2007

    Moltes gràcies per comentar el meu relat !! M'ha fet molt contenta perquè era el primer o segon comentari, gràcies !!

    Jo també he llegit alguns dels teus relats.. i són molt bons, et seguiré llegint !!

    PEtons

    mâgmâ

  • Excuse-moi[Ofensiu]
    l'home d'arena | 16-01-2007 | Valoració: 10

    És què no l'havia valorat...

  • però sempre hi ha algun fruit[Ofensiu]
    l'home d'arena | 16-01-2007

    Colpidor poema. Extret amb ràbia des d'una solitud on jaus amb força, decidida a sobreviure contra tot el què t'empresona. Poema de la supervivència, i del deler de companyia. A pesar de tot, poema d'estimar la vida. Delicada tendresa final, rajolí d'esperança aquell bri verd, però què no amaga tampoc el sofrir que l'espera.
    Poesia vital, superba, serena... bonica. Amb un xic d'angoixa, com una atmosfera, però què no amaga res... directa, certera. Què fa un retrat perfecte de cadascún de nosaltres, del crit què llencem tothora més enllà de la pell, per saber si no estem a soles.

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ginebre

ginebre

46 Relats

429 Comentaris

82502 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Hola!
Benvingut/da a aquest prestatge de la gran llibreria que és Relats en Català.
Sóc bàsicament lectora. M'alimento de les vostres lletres. Però a vegades també escric alguna coseta.
Aquí està.
I moltes gràcies, per la visita!



Me prengueres el cor
me'l tornares pedra preciosa
i me digueres:
au, surt i brilla.

Era un somni, estava sol
em vaig despertar, vaig sortir
i brillava

Enric Casasses


ginebre(arrova)gmail.com