Cercador
FIDELITAT
Un relat de: Jordi Abellán Deu- Compartir:
Tu saps com jo soc.
Jo sé com ets tu.
Els nostres cossos són diferents
i també ho són les ments.
Per què esperes de mi
el que jo no sé?
Per què hauria jo d’esperar
res de tu que no sentissis?.
Imatges transmeses dins d’ombres.
Idees que corren entre neurones.
Models de conducta pactats
i quasi sempre traïdors.
Jo sóc home. Oi que ho saps?
Tu ets dona. Prou que ho sé.
La natura ens atorga el sexe
i les cultures la resta.
Retrets amargs es bescanvien
quan tu vols que jo sigui tu.
Fins i tot jo he volgut ser-ho.
I els dos sabem que no pot ser.
Malgrat ho sabem ho desitgem.
Pugem el riu a contracorrent
deixant en el trajecte esforços,
energies i voluntats malgastades.
La corrent no deixarà d’anar avall.
Tan sols la font pot deixar de brollar.
Llavors el riu no porta vida.
Tan sols és un llit pedregós i erm.
Acceptació i comprensió d’ambdós
amb amor, tendresa i paciència.
Per a veure’ns nuus d’artificis
ens estimem i no ens volem canviar.
Hi ha més gran fidelitat?
Jo sé com ets tu.
Els nostres cossos són diferents
i també ho són les ments.
Per què esperes de mi
el que jo no sé?
Per què hauria jo d’esperar
res de tu que no sentissis?.
Imatges transmeses dins d’ombres.
Idees que corren entre neurones.
Models de conducta pactats
i quasi sempre traïdors.
Jo sóc home. Oi que ho saps?
Tu ets dona. Prou que ho sé.
La natura ens atorga el sexe
i les cultures la resta.
Retrets amargs es bescanvien
quan tu vols que jo sigui tu.
Fins i tot jo he volgut ser-ho.
I els dos sabem que no pot ser.
Malgrat ho sabem ho desitgem.
Pugem el riu a contracorrent
deixant en el trajecte esforços,
energies i voluntats malgastades.
La corrent no deixarà d’anar avall.
Tan sols la font pot deixar de brollar.
Llavors el riu no porta vida.
Tan sols és un llit pedregós i erm.
Acceptació i comprensió d’ambdós
amb amor, tendresa i paciència.
Per a veure’ns nuus d’artificis
ens estimem i no ens volem canviar.
Hi ha més gran fidelitat?
l´Autor
149 Relats
250 Comentaris
102859 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.
El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.
En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.
Una abraçada relataires.
Jordi
P.D.
Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.
Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.
jordiabellan@gmail.com