Fi d'amor

Un relat de: Anònim

Si haguessis volgut,
t'hauria acompanyat fins la fi dels temps,
fins a la fi del món,
si haguessis volgut...

Si t'hagués importat,
hauria recorregut mars i muntanyes,
deserts i oceans,
per estar al teu costat,
si t'hagués importat...

Si m'haguessis estimat,
t'hauria regalat la lluna
hauria donat la meva vida per tu,
si m'haguessis estimat...

Però ja és tard,
les obscures bèsties de la foscor
han tornat a guanyar la partida,
un cop més...

Sé que no et sabrà greu...

Comentaris

  • Altre poema que es una passada[Ofensiu]
    eternasomiadora | 09-05-2005 | Valoració: 10

    M'agrada molt les paraules de noi enamorat de debo, pq allo que dius es quelcom que es pensa quan s'estima tant, no deixis que les besties se tenduguin, tu vals molt i si ella no ti sap apreciar no ti mereix. Anims segueix endavant!!

  • Llum![Ofensiu]
    Far de Cavalleria | 01-10-2004

    Que torxes ardents il.luminin aquests camins i ajudin els teus personatges a lluitar contra aquestes bèsties que tan sols aporten solitud

  • De tant en tant[Ofensiu]
    Biel Martí | 08-09-2004 | Valoració: 9

    De tant en tant es troba bona poesia corrent per aquesta web (jo hi corro, no hi navego) i en el teu cas ho he encertat, i això que em costa trobar-ne...

    Felicitats per la fluidesa, sembla que sigui una inspiració de cop i volta.

    Biel.