Famous person

Això és el moment crític de tota persona famosa. Després d'aquesta fase, hi ha els que no ho suporten i es cauen (com molts els d'OT), i els bons, que ho superen, tranquil.lament....
en el llibre dels pets el gavaldà diu que la millor manera que li agrada que el reconeguin pel carrer és ensenyant-li un simple somriure, entregant-li felicitat.
Bé, està wapo el poema, noi. I no et desesperis, que no tot són els comentaris!!
Jejeje!!!
Petons!
aNNNa.

Penso que en Vicenç té raó, reflexa força bé el que deu sentir un famós, encara que de ben segur la majoria li deu trobar gustet a la cosa, ja que sinó provacarien la seva mort civil (com alguns han fet ja) desapareguent d'escena. Ha de ser difícil mantenir-se al cim i voler-se'n desfer després... Contràriament però, la manera d'estar compost el poema m'ha sonat més a cançó de rock catalá que ha poema, per la mètrica i tal. No sóc gaire bon comentador de poemes però...

Respecte al teu comentari a "Un llibre anomenat violació" et diré que no cal entendre res, és un exercici literari, per dir-ho d'alguna manera encara que soni fatxenda. Dos personatges en un despatx, un dels quals, en Marçal Fisas, es passa l'estona capficat amb el llibre del títol que dóna nom al conte i això li fa oblidar perquè és al despatx del "jefe". El tema dels horaris el treu per dir alguna cosa, però ja t'ho he dit, no s'ha d'entendre res, reflexa un moment concret en un lloc determinat, ni més ni menys...

Després de llegir el teu darrer poema, aquest és tot un contrast.
Em sembla una indiscreció per part meva demanar-t'ho, però gairebé he tingut la sensació que ho havies sigut, de famós ;-)
T'has sabut ficar a la pell d'un famós nou de trinca que se'n penedeix.
La fama és quelcom molt perillós.
Hi ha persones que han tastat la fama alguna vegada i que han caigut en el més espantós i anihilant oblit. Aquest tema ja havia estat tractat en algun relat del Sergi Yagüe, em sembla (però ves-lo a trobar! N'he llegit tants de seus i en té tants, que vés a saber.) O potser era en el comentari a un text d'algú fet pel Sergi... Bé, no ho sé, però el tema era dos ex participants al concurs Operación Triumfo que, naturalment, havien gaudit una veleïtosa i efímera popularitat. Sí, ara me'n recordo: el text era d'algú altre i el comentari del Sergi Yagüe. Si me'n recordo d'alguna cosa més ja t'ho diré
Vinga, noi, una abraçada i fins la propera!

Vicenç