FAM

Surt de la feina corrents. Es posa les ulleres de sol i sent el pessigolleig agradable de les pestanyes, en acaronar el vidre fosc. Se sent atractiva, seductora, interessant... Mentre canvia les sabates negres de taló alt metàl·lic per les esportives, s’inicia una carrera a cada mitja. Procura aturar-les amb saliva, que li mulla la pell. Encaixa el cap dins del casc i puja a la bici. Pedala a ritme del batec rialler del cor. A l’entrecuix nota la duresa del selló, que no pensa canviar per un de més tou. Li fa gust sentir-ne la pressió a la regata. Els llavis n’augmenten subtilment el volum. Els de dalt, també. S’acosta l’hora de menjar i li costa contenir el delit d’arribar a casa. Plega el vehicle, obre la porta de l’edifici, pica el botó per fer baixar l’ascensor, hi puja. Gotes de suor li regalimen per la columna i entre els pits cap a l’anus i el pubis. Entra a l’habitatge i, dolçament, mentre camina cap al saló, es treu jaqueta, camisa i sostenidor, faldilla, calcetes i sabatilles. Amb indolència, s’hi deixa caure sobre el teixit vellutat del sofà. Les puntes de la melena coure li amanyaguen les mamelles que, amb aquell frec suau, planten cara al sostre, com ella a la vida. Agafa una capsa de la tauleta que hi ha al costat i en treu un pal rosat de boca blanca. L’aproxima a la vulva i amb l’altra mà descobreix el clítoris que emergeix entre el boscatge color castanya. Disposada a succionar-lo, prem el botó universal d’engegar estris. Silenci, cap llum s’hi encén. Se li atura l’alè. Decebuda, clou les parpelles, maquillades color ombra. Evoca i un somrís picardiós li encén el carmí a punt d’explotar de desig. Excessiva activitat sense aliment, pensa. Deu dits experts es disposen a proporcionar-li plaer a través del far encès i el cau obert. Confiada, s’hi entrega amb deler, disposada a tot. Al poc, un riu de goig li mulla els tres parells de llavis. Com una sirena de bombers, sona el timbre del telèfon. El del pis i el del carrer, també. Ningú no els atén.