Faig ràbia

Un relat de: Estemariu

Acabo de sincronitzar la meva Palm Tungsten amb el correu electrònic de la feina. Porto un mòbil Sony Ericsson T610 a la butxaca que fa de mòdem GPRS mitjançant una connexió bluetooth. Vaig a la última.

En el mail rebo un missatge confirmant la compra d'accions de Telecinco. Amb un pel de sort farà un 5% de pujada i tornaré a desfer la posició amb un stop-win que tinc parametritzat a la web. Sí nena sí, ja ho he tornat a fer.

Somric amb suficiència i entro a la sala VIP de l'aeroport de Barcelona. No tinc ganes d'engegar el Sony Vaio amb connexió wi-fi, prefereixo estalviar bateria per a poder veure ‘kill-bill 2' en DVD. Encara té el precinte posat tal com em va arribar ahir d'Amazon. Així tinc entretingudes les dues hores i mitja de vol cap a Schipol . Prenc un muffin de xocolata i ametlles, una pepsi i toco el dos. Necessito comprar quelcom.

Al Divers de l'aeroport vaig directe a la secció de novetats literàries, vull un llibre petit que pugui portar a la maleta del portàtil. No entenc de literatura però sí del que s'ha de llegir per estar al dia. Compro ‘La buena suerte', no el trobo en català però no em preocupo en preguntar-ho a cap dependent. Apa, ja el tinc, llegeixo la contracoberta. Em canvia el rictus quan descobreixo l'edat dels autors en la biografia. Em bull l'estómac.

Pels altaveus de l'aeroport anuncien el meu vol, deixo el llibre al maletí i avanço cap a la porta 22. Un parell d'hostesses d'Spanair riuen al passar pel meu costat. Una és joveneta i ben proporcionada, l'altre deu tenir uns 40 anys, no perdo el temps fixant-m'hi. Aquests creuaments de mirades em tornen al meu terreny. Em poso bé les ulleres de sol Vuarnet mentre amb la llengua ressegueixo l'interior dels llavis fins a arribar a la galta.

Els passatgers de Business ja han entrat a l'avió, tinc una cua d'unes 50 persones davant meu, és evident que són de la classe turista. Passo de la cua i em dirigeixo en castellà a l'hostessa que talla les targes d'embarcament.
- Voy en business, entro, no?
- Por supuesto, em respon.
Llàstima, m'he quedat amb ganes d'ensenyar-li la Iberia Platino. La familia que hi havia al principi de la cua, no ha tingut temps de reaccionar. Suposo que ha estat l'efecte de la corbata Hermes.







Comentaris

  • Feliç 5è Aniversari d'RC[Ofensiu]
    mar - montse assens | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Perkins | 06-05-2008 | Valoració: 9

    És un relat on l'objectiu ha estat crear el prototip de personatge rabiós de la societat contemporània. I no t'ha sortit gens malament. Més aviat al contrari, és un gran personatge! Jo en faria una novel·la sencera.

  • tio amb classe[Ofensiu]
    laieta | 18-10-2005

    ja sé que fa ràbia, però el tio té classe. vol anar de dur, sap que pot aconseguir el que vol i no s'amaga d'aprofitar-se'n. m'agradaria llegir-ne la segona part, en tot té tant d´èxit?

  • Mmm, [Ofensiu]
    OhCapità | 12-07-2005

    Un relat interessant on destil·les al personatge poc a poc. Una descripció ben feta. Quants s'han imaginat ser com ell? Molts, fer ràbia, enveja ... Sempre ens trobem per aquí i per allà els prepotents personatges de la vida quotidiana.

    Feia temps que t'havia llegit, i avui ho he tornat a fer i continua essent un relat fresc, que no cansa, mmm, per què no escrius més relats?

    Un relat per continuar. M'ha agradat, felicitats.

    OhCapità.

  • Molt ben descrit...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 20-06-2005

    ...escrupolosament detallat. Un relat viu d'un personatge que de tan ingenu ens fa somriure des de la primera paraula. Ens saps dir tot allò essencial del protagonista, i cap cosa resta supèrflua. Un bon relat, amb una ironia que és com el baix que marca el batec de fons de la melodia. Ets clar i directe, i saps mirar amb tendres. I saps escriure.
    Continuaràs? Sí, sisplau!
    El títol, immillorable.

    Una abraçada.

  • aquests són ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 03-06-2005

    és que quan venen a l'oficina sinistra em miren de coa d'ull perquè no som una secretaria minifaldera que es queda amb la boca badada davant ells ...

  • Òndia![Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 03-06-2005

    Aquest són aquells que em fan tanta ràbia al aeroport perquè mirant amb suficiencia la meva moxilla retallada...

    Molt bo, irònic, i amb bona percepció del ritme.

  • SuperGhost[Ofensiu]
    Biel Martí | 19-05-2005

    SuperGhost, fantasma suprem, persona incordiant i llefiscosa que es dedica a exhibir bens materials per falta de personalitat... Divertit i ben trobat.

  • mar - montse assens | 24-03-2005 | Valoració: 10

    és genial!!!

    ja l'havia llegit fa temps... però fins ara no he tingut el momnet i la necessitat de comentar-lo...
    quina descripció del personatge, uff... es fa fins i tot ... jo que sé...(diria: repelent...però,.. bé, si diré repelent)

    doncs això: que és un relat GENIAL

    a veure si n'escrius més, perquè tinc ganes de llegir-los

    una abraçada, Estemariu

  • Està bé[Ofensiu]
    MikiL | 18-12-2004

    M'ha agradat, té un bon ritme. Em fa gràcia perquè segur que ara en comptes de palm i telefon el protagonista hauria fet servir un smartphone, no? ;-)

  • A mi em recorda algun advocat...[Ofensiu]
    Shu Hua | 16-11-2004 | Valoració: 10

    ... dels que han passat pel departament d'economia i finances. A algú li deies: has de dur autorització per veure tal document. I et responia: senyoreta, que sóc advocat! I jo li vaig dir: doncs així segur que sabràs fer l'autorització.
    Com aquests, n'hi ha una plaga. I d'altrs que estan darrere el taulell i es pensen que són algú. Però això és el que es diu que es valora en la vida moderna, no?: els diners que guanyes, com et vestseixes, etc.
    A mi també m'ha agradat molt, et poso un 10 i si el següent m'agrada més, ja m'espabilaré amb la puntuació.
    Apa, una abraçada
    glòria

  • Per quan la continuació?[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 27-10-2004 | Valoració: 9

    A mi també m'ha recordat al protagonista d'American Psycho, llibre que per cert, recomano a tothom, perquè a part de l'argument, està escrit d'una manera molt especial amb un estil molt propi i original . És genial.
    I una vegada a l'avió... treu la serra mecànica marca "NIKE tarantino"?

    Bo, m'ha agradat. Espero escrits teus aviat.

  • Fas rabia amb estil[Ofensiu]
    princesa del pèsol | 17-09-2004 | Valoració: 9

    Es un relat amb ritme, actual i ben escrit. Aviam si t'animes a publicar altres textos, tens fusta de relataire!
    Espero llegir-te de nou ben aviat.

  • pèrdix | 17-09-2004

    Quin paio! A mi, el que em fa més ràbia és que al final es surt amb la seva. Pensava que el deixaries en ridícul, per a satisfer l'animadversió que desperta als teus lectors. No sé, una ensopegada, una moralitat per a demostrar que així no es pot anar per la vida, jo que sé. Però no, fa ràbia fins el final.
    Està molt ben escrit.

    Per a quan més relats?. Va, ànims. Consulta a la teva musa de guardia

    Una abraçada

  • Això em recorda...[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 16-09-2004 | Valoració: 9

    S'obre la porta de la classe i entra un vestit de tall italià, un maleta de pielnoble i un rolex de quilo i mig. Porta ulleres fosques i llueix una impenetrable capa d'espessa gomina closca amunt.
    Circula omnipotent pel passadís central de la classe amb una mà a la butxaca i el somriure que jo mateix faria si estés segur d'atraure el 90% de les mirades de les simpàtiques fèmines que, com tota la resta, enceten el curs.
    S'enfila al pedestal desbordant seguretat i amb una mirada (entre les fèmines) comença a decidir matrícules d'honor, excel·lents, notables... S'ho hauran de guanyar a pols. El número d'alabances a la seva excelsa genialitat decidiran la nota final.
    Apunta el cul a l'extrem dret de la taula i comença l'enumeració. Llicenciat en Dret amb una nota mitja de matrícula d'honor, amb estudis a Oxford i Cambridge, domini de fins a cinc llengües (sis amb el català, però tampoc el fa servir massa), cinc màsters, tres doctorats, soci de Quatrecasas Abogados Asociados, membre de la Junta Directiva del Colegio de Abogados de Barcelona i professor associat d'aquesta santa Universitat. Amén. Al final de l'enumeració s'acaba la classe.
    S'excusa per l'absència del proper divendres atès que haurà d'assistir a un Congrés sobre Dret Urbanístic al centre mateix de New York.
    M'he quedat amb les ganes de donar-li l'adreça perquè m'enviï una postal.
    Bon profit li faci! (NOTA: he exagerat una mica, ho reconec, però m'he quedat tan a gust...)
    Pel que fa al teu relat, certament, el tipus fa ràbia. M'encanta com has combinat anglicismes "tan nostrats" amb una redacció tan ben construïda. Realment, fa ràbia.
    Dubto però et poso un 9. El 10, amb el teu permís, me'l reservo per la pròxima. Si es de tanta qualitat com aquest, ja hi pots comptar. I si bé a mi no em fa ràbia posar-lo al comptador, comprenc perfectament al miquel. Un autor no es pot valorar a còpia de valoracions disperses i alienes. Un autor val per la seva obra. I la teva obra, Estemariu, promet molt. Promet moltíssim. La meva més sincera enhorabona, força i endavant.
    Una abraçada,

    Vicenç

    PD: perdona la parrafada, però en el comentari a un relat del Biel Martí he llegit que t'agradava la meva manera de comentar... Bé, espero que de moment n'estiguis ben servida, jejeje. Fins la propera!

  • Repel·lent[Ofensiu]

    El paio del relat, no el relat, és clar!
    El valoro amb un 8, però no ho poso al comptador per què em fa ràbia.

  • Bé i no tan Bé...[Ofensiu]
    Lluís Soler i Blanch | 28-06-2004 | Valoració: 7

    La primera part de la narració és tan tècnica que em sobra si bè reconec que és degut a la meva ignorància no pas al teu bon saber fer.-

  • Ilargi betea | 28-06-2004 | Valoració: 8

    el títol era: akelles estones inacabables als trens... (es que l'he enviat sense voler ;P)

  • aquelles e[Ofensiu]
    Ilargi betea | 28-06-2004

    Eis, està molt bé, realment aquesta gent fa molta ràbia...!!Però bé, que hi farem, els de la classe turista o els que anem en tren guarro ens haurem de conformar...
    M'has recordat al Patrick Bateman d'American Psycho, ha estat casualitat o és el que pretenies?
    Doncs això, felicitats!

  • Clavat[Ofensiu]
    Pau Nin | 28-06-2004

    Benvolgut Estemariu, l'has clavat: realment fas ràbia. L'has escrit, potser, en una sala d'espera del Prat? Felicitats pel ritme, pel to... tens talent! Ànim i continua escrivint!

Valoració mitja: 8.89

l´Autor

Foto de perfil de Estemariu

Estemariu

1 Relats

21 Comentaris

2359 Lectures

Valoració de l'autor: 8.89

Últims relats de l'autor