Extractes del quotidià (4-6)

Extracte 4

L'últim cop que s'havia trobat en una situació com aquella encara resta gravat a la seva memòria i, certament, és força dolorós. Però no sap, o no té ganes d'aprendre, com fer-ho d'una altra manera. El cert és que l'Enric s'ha posat nerviós i ara li evita la mirada. Ella no, la manté sobre el seus ulls castany clar. No ho veus, es diu a ella mateixa, que mentre follés amb tu pensaria amb en Jordi, però mai ho sabries. L'Enric és un tipus simpàtic, no del tot lleig, però no és ni el premi secundari.
- Tinc la sensació que... -ell es posa més nerviós encara quan ha de parlar-, vull dir que tinc la sensació que em dius això just ara que...
- Just ara que en Jordi m'ha engegat? -diu ella acabant-li la frase.
- No ho hauria dit així, però...
Dir que en Jordi l'havia engegada era una mitja mentida. Igual que ara feia l'Enric, però dues setmanes abans, la Mariona havia decidit dir-li a en Jordi que s'hi sentia atreta, ell va posar la seva cara de tipus que es sap guapo (i que guapo!) i li va dir que la trobava una noia molt maca, simpàtica i intel·ligent per afegir, més endavant:
- Ets una tia interessant i qui no t'aprofiti es perd un bon partit.
- Però tu te'l perdràs, oi? -va preguntar ella, veient per on anava.
- De debò que m'agrades, Mariona, però no d'aquesta manera.
Allò l'havia molestada una mica. Que en Jordi sigui tan tòpic no s'ho esperava, però com que de més verdes en maduren, ara acaba de dir el mateix a l'Enric. Ella el refusa. L'Enric dóna la imatge d'estar una mica desesperat en aquell moment.
- Espero que no pensis que sóc una mena d'home desesperat que va tirant els trastos a totes les noies, a veure quina pica, eh?
- No, no. Ja sé que no ho fas. Però la resposta és no, Enric
- És que no ho sé...
- Què no saps?
L'Enric li agrada, aquesta premissa és correcte. Li agrada el suficient com per tenir-hi una aventura, un romanç... premissa també certa. La Mariona no és de les d'anar lligant amb individus per les discoteques, necessita conèixer la persona, premissa certa novament i a l'Enric el coneix. Abans del intent amb en Jordi, va haver-hi un període en que era incapaç de fer cap pas, es tenia por a ella mateixa. Ara ja no, conclusió errònia. Si totes les premisses són certes, com pot ser que la conclusió sigui falsa? No, la premissa ha de ser falsa forçosament, doncs...
- Estàs molt callada -comenta ell.
Se li ha anat el sant al cel. S'adona que no tant sols no vol ficar-se al llit amb l'Enric, sinó que el que vol és tornar a sentir escalfor aliena sota els llençols, i abraçar-se a algú abans d'adormir-se. I no és amb l'Enric amb qui vol fer-ho. Tampoc era amb en Gerard, però tardà cinc anys a descobrir-ho.
- No t'ofenguis -diu ella per matar el tema-, però em sembla que m'has interpretat malament, o que jo no m'he explicat bé.

Extracte 5

- Saps què? -pregunta la germana asseient-se al seu costat, com si el que anés a dir fos un secret inconfessable-. L'altre dia aquell noi de la botiga em va fer una proposta indecent.
De debò són germanes? En què dimoni s'assemblen? La Roser és alta i una mica grassa (com la mare), porta el cabell tenyit de ros escombra, té el nas de punta i una mica egipci, els ulls envoltats amb una ombra de maquillatge que li fan grans i de sorpresa permanent. Vesteix com si cada dia anés a sopars de gala i es comporta com una "maruja". De fet, pensa la Mariona, si les posessin les dues juntes dins un pot, ningú les associaria. Potser la mare enganyava al pare i, de cada embolic, en va sortir una germana i, de propina, un germà.
- Creus que la mare enganyava el pare?
La Roser es decep, no per la pregunta en sí, sinó per què aquesta denota que la Mariona no li feia el mínim cas. S'alça de la cadira fent-se la ofesa i ajuda en Marçal a connectar el petit piano elèctric que li portaren els reis.
- Quina pregunta més estranya, germaneta, què t'ho fa pensar?
No li agrada que li digui germaneta, però ho tolera. La única cosa que li fa pensar en la possibilitat de les banyes del pare és la diferència entre la Roser i els altres dos. Hi ha moltes diferències entre els dos bessons, també, però encara tenen coses en comú, a nivell físic. O potser la resposta no és que la mare enganyés el pare...
- T'has operat el nas?
La Roser emet el seu riure de "no m'ho puc creure", que es caracteritza per un índex d'hipocresia considerable. Abans no era així, pensa la Mariona, s'hi ha tornat des de la fugida del mal parit.
- Mariona, estic flipant, o sigui, passes d'una pregunta a l'altre sense cap nexe.
- Te l'has operat o no?
- Tu què creus? He canviat de nas, de la nit al dia, o què?
Potser no, ara no ho sap. No recorda si algun cop la Roser ha tingut un nas diferent. Des que va començar a sortir amb el mal parit, la relació entre elles es va distanciar molt, i amb el temps, està convençuda que la única cosa que les uneix a part de la sang és en Marçal.
- Què ens uneix a part d'en Marçal? I a part que som germanes, vull dir.
- Suposo que no has vingut aquí fumada, oi? Saps que no suporto que fumis abans de venir a buscar el nen.

Extracte 6

Necessita desconnectar, no sentir-lo, anar-se'n de viatge mental a una altra habitació. Prim, escarransit, poca cosa, veu de ferralla, lents de cul de got que ressalten les ulleres enormes que li pengen dels ulls castanys.
- No se't va donar aquesta responsabilitat per posar-nos a tothom en contra, Mariona. Si no hi ha un canvi hauré de pensar-me si no tornar-te al càrrec interior, vull dir, anterior.
A sobre pervertit. No pot tornar-la al càrrec anterior, i si ho fa li ha de mantenir el sou. Ho sap per què en Jordi està sindicat i ja ho va explicar al comitè d'empresa el dimarts passat. Un treballador no pot perdre categoria laboral. O almenys això és el que ella va entendre. Recorda una vinyeta humorística d'en "Calvin & Hobbes" en que el nen fa veure que escolta la esbroncada de la mare i al final, quan creu que ha de fer-ho, assenteix entusiàsticament. La Mariona assenteix.
- Bé, m'alegro que ens entenguem. Aquestes situacions em resulten d'allò més desagradables. Sé que no es tornarà a reprimir... perdó, a repetir.
La Mariona no vesteix mai amb roba escotada ni amb faldilla curta. Li queden bé, però no les porta a la feina. L'Ullerós és una de les raons. Quan surt del despatx del cap de redacció, mira en Jordi, que li somriu. Ella li torna el somriure. Cabró, fa una setmana em vas deixar plantada i ara em somrius, llàstima que estigui tant bo. S'asseu davant l'ordinador de pantalla plana, nou de trinca. És la responsable de paginació de tot el diari, des de fa només dos mesos i ja l'ha tingut amb el cap. Està segura que molts no van aprovar el seu ascens, però que es fotin. Les notícies acabades li arriben pel correu intern i, directament, el programa les obra amb la configuració de sistema del diari, de manera que es dedica a retocar i donar coherència a les pàgines segons si són columnes, articles amb fotografia, reportatges... L'Enric seu darrera d'ella i sent la seva mirada al clatell. En el fons li fa llàstima. Avui ella s'haurà de quedar fins tard per culpa de la seva tendència al perfeccionisme, que l'ha enfrontada amb els d'esports i els d'economia pel canvi que ha aportat a les seves seccions impreses. Truca a la Roser i es disculpa, però avui no podrà passar a recollir en Marçal per anar al parc, com cada dimecres.
A les nou menys cinc, tot està paginat i el programa introduirà les notícies d'última hora que en Robert, cap de disseny i edició, només haurà de repassar. Recull les seves pertinences i es disposa a sortir. No ha trucat en Carles, malgrat haver-ho apuntat a la llista de coses a fer. Se sent idiota per tenir remordiments de consciència després de l'últim cop que es van veure. Pica l'ascensor. A les nou començava el partit del Barça, ella no és fanàtica, però si aficionada culé. Amb sort arribarà abans no acabi la primera part. Puja a l'ascensor, marca la planta baixa. A la vuitena puja en Santi, d'esports, li fa una mirada de salutació freda. Sabrà la esbroncada que ha rebut gràcies a ell?
- M'han dit que l'Ullerós t'ha esbroncat per allò de l'altre dia -diu ell-. Em sap greu.
- Te'n sap?
- Mira, no esperava que canviessis l'organització de la pàgina sense consultar-nos-ho.
- I tot allò que vareu dir a la reunió? Ja us en heu oblidat?
A la reunió per presentar-la com a nova responsable de la paginació, en Santi i els altres caps de la secció esportiva li van donar confiança plena i llibertat. Però quan es va atrevir a fer servir aquesta llibertat, se li van llençar al damunt.
- Suposo que no ens esperàvem que fessis un canvi tant brusc.
- Podríeu haver-m'ho dit a mi abans de recórrer a l'Ullerós.
- Em sap greu, de debò. I tens raó, hauríem d'haver-ne parlat, primer.
- Ara ja ho sabeu.
Es fa un silenci que dura les dues plantes que queden per arribar a baix. Aquell aparell contrasta amb tota la redacció, tant nova i tecnològica, l'ascensor és una antigalla que es van entossudir en mantenir per ser "emblemàtic".
- Aquest jersei et queda molt bé.
- No m'ensabonis.
En baixar, la Mariona no pot evitar un somriure que amaga donant-li l'esquena.