Cercador

Llista categories

Eusko Gudariak. (Poder)

Un relat de: Jere Soler G

El tretze d'abril de dos mil trenta-dos, Joseba Pagazartundua, líder de l'independentisme basc, anuncià la renúncia incondicional a l'ús de la violència per la consecució de qualsevol objectiu nacional. Alhora, inicià una campanya que defensava la necessitat de construir un país sobre la base de l'acceptació de la diversitat cultural arribada a Euskadi en les diferents onades migratòries del segle vint. La campanya també proclamava la necessitat d'assumir l'euskera com a llengua oficial de la nació, i de conèixer i defensar les arrels culturals ancestrals.
Tres anys més tard fou escollit Lehendakari. En el discurs de presa de possessió proclamà la independència d'Euskadi, i advertí al govern de Madrid que no menyspreés el poder de la no-violència; qualsevol oposició a la lliure decisió dels bascos implicaria una aferrissada lluita no violenta de tots els estaments del seu poble, des de la gent del carrer, fins a les empreses.
El govern espanyol suspengué l'autonomia basca i nomenà un govern gestor provisional. D'immediat, la totalitat de la població deixà de pagar els impostos. La gent, les empreses, els organismes oficials... tragueren tots els diners dels bancs. D'ençà d'aquell moment començaren a funcionar exclusivament amb líquid a l'hora de pagar les nòmines i de realitzar compres. L'ertzaintza obeí exclusivament les ordres del responsable de justícia de l'executiu escollit pel poble. El govern provisional nomenat per Espanya no tenia cap mena de poder executiu. Per aquesta raó, el vint-i-tres de juliol de dos mil trenta-sis, l'exercit espanyol ocupà els carrers i les places del país.
Ningú no reaccionà amb violència. Les imatges dels infants, dels joves, de la gent gran... ajaguts, tots, a terra, pels escenaris urbans de les principals ciutats... i dels tancs i els soldats apuntant la massa, donaren la volta al món. Les estrofes de l'himne al soldat basc, esdevingueren el clam de la llibertat del poble:
"Eusko gudariak gara Euskadi askatzeko ..."
Una setmana després, Madrid, esperonat per Europa, i aclaparat per la baixada de popularitat, acceptà la independència d'Euskalherria.

Comentaris

Afegir comentari

FELICITATS !!![Ofensiu]
F. Arnau | 11-01-2009 | Valoració: 10
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?
Interessant[Ofensiu]
daniroura | 15-01-2007
Sempre és interessant això del poder de la no violència. Per la qual cosa felicitats. En tot cas, el teu relat és el món al revés. De moment, allò que ha succeït és que certs sectors a favor de la independència del País Basc han utilitzat la violència. Mentre que els que ocupen els carrers amb tancs, de moment estan actuant avui a partir de la legalitat, que en qualsevol territori es requereix per tal de tractar qualsevol problema. Això d'estudiar les arrels ancestrals, per altra banda, m'ha recordat a Bentham o a qualsevol altre autor del conservadorisme més purità, que a partir del passat vol justificar una posició completament política. Les arrels ancestrals no serien les d'un poble basc mil·lenari? Perquè això resulta demagògic i del tot fantàstic, història inventada en tot cas, que no pot adequar-se a una realitat molt més complexa i evolutiva.
En fi, vull quedar-me, tanmateix, amb això de la no-violència, que sense cap dubte no pot suposar res més que no sigui estreta normalitat, ja que com cal corprendre allò que és necessari és no matar per les idees polítiques que hom té. Un pot defensar que un territori ha de ser nacionalista, tal com el teu text somia, o bé socialista, o bé conservador, o bé..., però en tot cas la normalitat és no matar per això, sinó intentar argumentar. La democràcia hauria d'estar fonamentada en aquest supòsit. Una salutació ben cordial.
Aquesta estratègia[Ofensiu]
ginebre | 10-01-2007
seria realment bona. El poder de la no-violència.
Molt interessants els teus pensaments.
Els teus relats em fan reflexionar i plantejar-me opinions.
Gràcies!

l´Autor

Jere Soler G

194 Relats

829 Comentaris

290490 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Afegir a preferits

Biografia:

Aquests últims anys m'he allunyat una mica d'aquest web en el qual he passat moments fascinants. Hi vaig arribar al 2005.
De tant en tant, m'hi torno a acostar, tot i que ara no escric tant.
Jo sóc dels temps del foster, el pivotatòmic, la quetzcoatl, el qwark, el Mandalf, el Biel Martí, la Llibre, el Bruixot... I me'n deixo molts.
Vaig patir un ictus al 2021, i d'ençà d'aquell moment, el meu ritme en tot és molt més lent. Tot i això, l'any passat encara vaig poder aconseguir el somni d'escriure una obra de teatre, que me la seleccionessin en un concurs i que em representessin l'obra.
Al costat de l'escriptura, ara em dedico a fer cinema (curtmetratges), a donar a aquest procés un enfocament didàctic, i a presentar els curts fets pels meus alumnes a diferents festivals.També em dedico a cantar i a compondre cançons. Paral·lelament, tinc una activitat reflexiva que em mou a escriure sobre temes una mica més profunds amb determinades persones.
Òbviament, a part d'això també treballo. Haig de menjar i haig de canviar el món!

El meu canal de YouTube de cançons:

... CANÇONS

També tinc un blog que ja té 19 anys:

...:-))) : NUESA LITERÀRIA

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >