Europa

Jo no sé el que pensaran els que perdin el seu preciós temps llegint el meu comentari, però estic segur que tots coincidim en una primera i principal constatació: Estem vivint una trista època de gent molt poc preparada per els problemes del món d'avui.

Jo recordo que en els anys de la Transició, on vaig fer molta feina en el camp de la Societat Civil de la meva ciutat, Barcelona, vaig ser invitat a participar en política activa per dos partits - ben contraris, per cert - i no vaig acceptar mai per dues bases de pensament molt ben establertes.

La primera negativa era un producte de la meva natural humilitat : Jo no tenia ni la qualitat necessària per ocupar un càrrec públic, potser barrant el pas a un altre amb els coneixements apropiats. I la segona era més personal i s'atenia a la meva llibertat d'expressió, que la pertinència a una disciplina de partit podria condicionar.

Han passat els anys i he pogut anar mesurant i comparant els mèrits de tota la gent que ha anat ocupant càrrecs públics a qualsevol nivell, des del municipal fins al cap de munt de tot, que en el cas que ara vull comentar.

Jo havia posat moltes il·lusions en aquella Europa que tan a poc s'anava projectant tímidament des de la primera unió que se'n deia del Carbó i de l' Acer.

Vaig anar posant confiança en aquella gent que es movia per Europa i anava traient importància a les coses que ja em començaven a semblar disbarats i intromissions massa descarades dels Estats en un projecte que semblava nascut precisament per superar aquells Estats i aquells reialmes que ens havien enfonsat ja massa vegades a tots i a cada un dels pobles que sempre havíem vist Europa com una solució moderna i convenient.

El primer desengany definitiu i que ha ensorrat totes les meves ja molt debilitades esperances ha estat la creació de la moneda única, l'EURO.

Jo no tinc els coneixements necessaris per acusar que tots els augments dels preus que suporta la ciutadania de cada país son uns diners que van omplint butxaques indignes, però el dret a la sospita no me la pot treure ningú.

I, baixant el llistó de les exigències mínimes que se'ls ha de reclamar als que es tenen ells mateixos com artífexs d'aquella Europa idíl·lica, per vergonya general demano a la gent que es miri amb deteniment el signe monetari que s'han inventat per expressar les fraccions de la unitat de la moneda.

Amb els antecedents seculars i esplèndids d'encunyacions d'una diversitat admirable de monedes, de perfils rodons o hexagonals, de peces foradades, era tan difícil fer la moneda de 0.10 cèntims amb perfil hexagonal i la moneda de 0.20 cèntims amb el familiar foradet al mig, per exemple ?

Si quan els artesans moneders van presentar la seva proposta de nova moneda als gran líders cap d'ells es va posar a plorar, quina sensibilitat té aquella mena de gent ?

Es parla, des de fa segles, del Perill Groc, es veu venir un nou domini del món per part d'Orient, succeint un imperi americà que cada dia més toca els quarts quan son les hores.

Fa de mal dir, però si Occident té gent tan maldestre per portar les rendes de la cosa pública, potser aquella dita tan nostre que diu que " de fora vindran..." potser s'haurà de considerar de nou, amb molt de deteniment.

SANTANDREU3