Ets part de la historia de la meva vida

Un relat de: paparola

Ets part de la historia
de la me vida.
Un ell que marca
un punt molt important.
Un amic. un amor,
una persona molt especial.
Temps que fa cabas.
I ara sera historia,
dons els teus ulls
ja no em veuen.
I tinc dol.
Ja no tornare
a mirallarme amb ells,
a riure amb ells.
Ja no m'acaronaras
amb la teva magia.
I em pesa.
Ja no em pujaras
de la teva mà
a la lluna plena.
I ho anyoro.
No jugarem
amb els estels,
ja no bessaras
meva pell.
No fare
castells de terra,
per què he estat rés.
Vas esser el meu somni,
de molts temps.
Vas ser una il.lusió
molt meva.
Una estimació
amb fantasia.
Però savia,
que algun dia
despertaria.
I el conte
amagat sota el coxi,
de cop s,acabaria.
I hauria de tencar-ho
en la caixa dels records
de la meva vida.
Potser igual,
ho aconseguire un dia.
Pero ara et miro,
i t,anyoro,
una paraule,
una mirada,
un bes.
La magia que t,envolta
Ets part de la historia
de la meva vida.
Historia......
Sona passat.......
Quin dol,
quin buit
quan em miro
i ja no em veus.










Comentaris

  • molt bonic[Ofensiu]
    Becari | 09-09-2005

    Sona passat.......
    Quin dol,
    quin buit
    quan em miro
    i ja no em veus.

    el trobo molt i molt maco, molt fresc...És com si ho haguessis escrit sense reflexionar, només sentiment, cor....un poema molt difícil i molt maco. m'encanta