Et vull

Vull estar al teu costat.
Vull estar amb tu, sentir com m'abraçes,
com m'eixugues les llàgrimes i ofegues el dolor.

Vull tenir-te amb mi, vull ser teva, vull que t'acostis i m'acaronis suau la cara,
mentre a cau d'orella deixes anar un delicat "t'estimu". Necessito que em parlis, parlar-te, que em miris, intercanviant tendres mirades, i de cop, besar-te,
notar com dels teus llavis s'esmicolen deliris d'amor.

He estat somiant, viatjant en la il·lusió de trobar-nos algun dia, llunyà, quan tot ja hagui passat,
i així aturar les agulles del rellotge,
tu i jo, sols, per sempre.

Dos cossos perduts en el temps,
sense passat, sense futur,
sols present, dos arrels agafades, lligades, creixent juntes, recolzades per ser més fortes, una i l'altre.

I avui somio, i ja no et trobo,
t'he perdut, però estic segura que amb el pas del temps, l'enyorança ens farà més resistents, i cada dia que passarà,
la il·lusió farà el camí més irresistible, i el desig més impacient.

Els pensaments es creuaran amb les mirades.
Tu pensaràs per mi, el mateix que jo sentiré per tu.

Ara dubtosa, engego una nova dreçera, un camí d'abismes reals, ara la branca crescuda es va pansint, el cor de l'arbre es fa més dèbil, vull saber si mai m'arribaràs a estimar com jo ho faig per tu.