Et torno... una teranyina

He començat a llegir el teu poema amb la boca tancada però a cada vers que passava se'm anava obrint una miqueta, fins que ja no ha pogut més... m'ha encantat el teu poema. Molt captivador i relatador d'un fet que totes, en algun moment, hem desitjat fer amb aquell que ha jugat amb nosaltres...

i m'adonava que tenies coses per dir-nos, algun gran vers, però tenia la sensació que no acabaves de comunicar tota la intensitat que s'endevinava en alguns fragments...

En aquest poema hi ha bellesa formal i bellesa de contingut; és un poema treballat i en el que hi expresses d'una manera molt dolça i entenedora tot allò que sents: que ara ets tu la que vols guanyar i tu la que vols deixar-lo sols amb un record del passat, poder ser tu qui digui prou i que sigui ell, per fi, el qui es sent abandonat, i no tu. Això és el que a mi m'ha arribat.

A continuació he copiat el poema corregint alguna falta, proposant-te algun canvi perquè sigui més genuí i menys forçat (em refereixo a l'últim vers del primer paràgraf) i comentant-te el que més m'agrada.

No vinc a satisfer la teva oïda capritxosa,
no et daré un mar de llàgrimes com a reclam,
no pensis que em disfressaré de nena ambiciosa
ni tan sols et repetiré (el que) com vas ser d'important.

D'un vel de teranyines em cubriré la cara,
mentre de carícies m'embolcalli les mans,
amb petons esborrats et pintaré els llavis
quan d'un cor cansat s'apoderi la sang.

Aquests últims dos versos del segon paràgraf són d'una força poètica aclaparadora! Trobo que expressen molt bé que aquell amor forma part del passat per tu.

Així per últim cop tornaré a ser teva,
inundant de dubte el després del passat,
i quan la llum torni a tocar el meu rostre,
només una teranyina romandrà al teu costat.

D'aquesta manera guanyaré la partida,
la que tu tants cops has jugat.
Cremaré la tela que ,estratègicament teixida,
em va empresonar temps al teu costat.


Com més el llegeixo més m'agrada! Un plaer llegir-te, ho continuaré fent.

-Filladelvent-

Noia et felicito. No tinc paraules, però continua així!!!! Quina força que té la teva poesia!
Petons!!

Et seguiré llegint