Et recordo així...

Un relat de: mzungo

L'observava des del balcó. Ell era allà assegut, com sempre, al banc verd de baix el passeig. Se'l veia tranquil i relaxat sota aquell arbre que li feia ombra. Totes les tardes de l'any, excepte les d'hivern, el podies veure en aquell banc, xerrant amb la gent que passava. Segons ell, li agradava l'aire de les tardes i la tranquil·litat que produia l'ambient.

Quan es feia fosc, tornava a casa tot content amb el seu bastó. I abans de sopar, seia a la cadira del costat de la porta del menjador i llegia el diari. Era molt intel·ligent i li agradava estar informat de tot el que passava al món.

Tenia un gran cor i mai no vaig entendre per què no es va casar; segons ell, quan va tornar de la guerra civil ja era molt gran per formar una família.

Era molt amable, generós i simpàtic. No intervenia en les baralles de casa perquè no li agradava cridar; intentava ignorar-les ja que sabia que tard o d'hora acabarien.

Moltes de les coses que sé i que he après ha estat gràcies a ell. Podies estar hores i hores parlant sense adonar-te'n. T'explicava moltes històries interessants. Admiraves la seva sinceritat. Sempre estaves bé amb ell.

A l'hora de sopar, li agradava escoltar les notícies. Aquestes i el futbol eres les seves grans passions de la televisió.

Aquesta ment desperta tenia molta memòria; recordava tot. Sabia els resultats de tots els partits jugats durant la temporada, sabia totes les matrícules dels cotxes del poble... Suposo que quan no tenia els seus companys del banc observava els cotxes, els nens i les nenes, els animals, el cel... tot el que hi havia al seu voltant. Sempre coneixia el temps i no s'equivocava quan deia que plouria o faria sol.
Era un gran pagès, savi, tímid, sociable, patidor i optimista al mateix temps, amb esperit de lluita, unit als altres.

La veritat és que es feia estimar. Ell estimava molt les persones que coneixia i sempre les intentava ajudar; sempre va ser un bon home, ja des de la seva infantesa.

Sí, aquest home ets tu, tiet. Jo et recordo així...

Comentaris

  • instants | 06-10-2005 | Valoració: 10

    és deliciós, el record, la tendresa de les paraules, el so de les fulles al caure i rodolant pel terra, el seu soroll el seu rugit, i un bon amic i tiet observant l'instant continuu i dinàmic que és la vida en si. Aquesta pau, aquest donar amb les paraules, t`he llegit tots els relats amb uns altres ulls, els vaig llegir fa temps i no els vaig sapiguer entendre, ara són tot un món.
    Gràcies.

  • Llibre | 12-09-2005

    Un magnífic retrat d'una persona entranyable, escrit des de les profunditats de l'estimació (o si més no, això és el que m'ha semblat).

    I un record per no oblidar mai.

    LLIBRE