En temps de collita

Un relat de: mzungo

Des de lluny, amb el sol lluent del matí i aquell vent fort que movia els pàmpols, tot aquell conjunt de fileres verdes semblava el mar. Però d'aprop, només hi veies el teu nou dia; el teu jornal.

Mentre penses, sents de fons el xiuxiueig dels altres collidors i el "clic" de les tisores que no paren mai. De tant en tant, també sents el soroll d'un motor; és el del tractor que, de mica en mica, avança per aquell mar on en cada onada hi ha un collidor que també va endavant.

Passen les hores i el remolc és cada cop més ple. Te n'alegres; aviat podràs tornar a casa.

Damunt teu hi veus els ocells que, feliços, volen baix perquè aquell sol lluent del matí s'ha anat amagant darrera uns núvols negres que anuncien una tarda de pluja.
De sobte, ja no sents el cant dels ocells, però ara pots escoltar uns aplaudiments, tot i que humits, perquè ha començat a ploure.

Els teus companys no volen parar de fer anar les tisores; queda poc per acabar de collir la vinya i no plou gaire fort.

Tot mullat comences a riure; estàs content. Ja no plou i tornes a sentir el soroll del tractor. I mentre tots els collidors deixen anar els últims raïms de la vinya dintre el remolc, mires al teu darrera i ja no hi veus aquell mar ple de peixos, sinó una simple vinya que ja no té el seu fruit: el raïm.

Comentaris

  • Com una poesia explicada[Ofensiu]
    XvI | 04-10-2005

    T'he llegit d'una tacada els 7 i m'han agradat més els relats que les poesies. En general em costa ficar-me dins la poesia, la trobo molt personal de cada autor, molt íntima; el curiós del cas es que els dos relats que t'he llegit són força poètics, plens de sentiment i amb esforç descriptiu tot i ser curts. M'ha agradat això de "aplaudiments, tot i que humits, perquè ha començat a ploure".

    et seguiré llegint

    salutacions