Et dol perquè encara l'estimes...

Avui és un d'aquells dies que sento que no existeixo, que em miro al mirall i no m'hi veig... La vida no té cap sentit. I tot per una atzagaiada.

He començat el dia molt alegre, però amb malestar. No he sabut per què fins que he rebut notícies teves. No t'importo, mai t'he importat. He tornat a estar enganyada, tot i anan amb la meva cuirassa. Quan més camino de puntetes, més errors realitzo.
Em sento estúpida, trista, desganada.
M'estava treient tot el meu farcell i he rebut una punyalada. He quedat buida. No sóc res!

I tot per una atzagaiada! Provocada per la meva inseguretat.

Penses que ho vaig fer expressament? No,no ho hagués fet mai, perquè t'ESTIMO.

Enrere queden aquells instants viscuts, compartits. Aquelles trobades i aquells redescobrir-nos. Aquelles converses i aquella complicitat. Aquella afinitat. Aquells jocs i aquell benestar. Aquelles mirades i aquells somriures. Aquell silenci.

Veig la teva cara per tot arreu. Tanco els ulls i et continuo veient. És impossible oblidar aquests ulla ametllats marró-mel acompanyats d'un somriure sincer, càlid i preciós. És impossible oblidar un ésser tan guapo i brillant com tu. És impossible oblidar aquelles carícies TENDRES per la nostra pell nua. Els dits jugaven innocents i de tant en tant s'entrecreuaven per comunicar-nos. Em sentia viva, em sentia diferent. Mai havia viscut res semblant. Tot era nou. Tot era plaer. Tot era benestar.

I al no poder oblidar, he agafat el cotxe. La música mai l'havia posat tan forta.
Tot ho començava a veure negre i ennuvolat fins que davant meu he contemplat un bosc de lavanda i un somriure d'un nen. Ha estat l'única alegria del dia. Aquests moments la vida m'ha donat una lliçó: hi ha coses més importants i tot un món per descobrir. Pensava que la vida no tenia cap sentit, però he redescobert que encara em queda molt de camí per construir.

He parat el cotxe, he observat el paisatge i dels meus llavis ha sortit un somriure dolç mentre em saltaven les llàgrimes.

T'estimo. Sabia que algún dia et perdria. Però no m'ho volia creure.

Respecto la teva decisió. Sempre t'he respectat. Però deixa'm dir-te, tot i que ja ho saps, que jo sóc aquí i com sempre, hi seré. Mai t'he fallat. Com les bones amistats.

He quedat embadalida de tu. Costarà seguir el meu camí. I tot, per una atzagaiada!

Despertar-me amb un petó teu era tornar a néixer. Tant de bo no s'hagués acabat mai.