L'abraçada

Vam passar uns instants meravellosos.
Em vas fer sentir molt viva, existent, excitant.
Però tot es va acabar amb l’abraçada.

Per mi no era un merament “adéu”, era un enèrgic “estic aquí”.
Només volia abraçar-te fins a la sacietat. Sentir-te.
Tu volies afecte i res més.

Penses que sóc dèbil. I tens raó. No m’agrada donar-te-la.
Però saps tan bé com jo, que sóc dèbil i forta alhora. Simplement em deixava fluir pels meus sentiments.
Jo vull volar.

De què tens por?

Deixa’m abraçar-te.
Deixa’m ser la brisa que t’acaricia.

El desig reclama ser satisfet.