Et mire.

Et mire, i després somric, perque la gent del voltant no té ni la més mínima idea del que se'm passa pel cap, et mire i em ve al cap tot el que em fas gaudir, perdona si et mire molt, però es que m'entretenc tant al mirar-te que...Nosé com fer per a disimular, tindre que mirar-m'ho, i ja saps treballar la situació, no estaré pendent de tu quan marxes a Barna, perque tampoc cal, i tampoc vull pensar. Em quede esperant les teues caricies, que van apropant-se, ara em conforme amb el teu somriure i un poquet de tu.
T'enyore.