Et mirava i no em veies

Mirava,
sabia que no em veia.
Tan aprop i tan lluny.
Tan distant,
no era el mateix,
no era el que t'havia fet sommia
dies enrere.
Transparent als seus ulls,
així era.
Rodejada de gent,
amb un somriure que sortia
de no saps on,
restava quieta.
Volava al seu costat
com una ombre
sense presencia.
Ignorada,
no saben perquè.
Un mon de gent
un ball trist sense so.
No estén la seva mà
no vol el meu ritme
al seu costat.
I avui sento l'enyor.
Sento la seva absèncía.
I em dol el cor,
i la tristor em pesa.
I vens,
i et miro i no em llegeixes.
El meus ulls et parlen
i no els escoltes.
I desolada,
surto fora,
i em veus marxa
i no em pares.
El aire del carre
es fred i el meu cor es gela.