Et deixo on estàs

Un relat de: Espurnes
Et contemplo com sempre,
vora l'aigua
que em parla dels orígens.

Avui no tinc necessitat
d'agafar-te,
de posseir-te
com un objecte més
del meu entorn.

Avui em diu la veu que,
on estàs, estàs bé!
Amb la sorra et fondràs,
seràs sorra,
l'aigua es cuidarà
d'esmicolar-te.

Sento que estàs bé on estàs!,
quin descans!,
m'he alliberat de la necessitat
de posseir-te,
d'utilitzar-te
potser també t'he alliberat a tu,
potser...


Comentaris

  • Trobar-se bé amb un mateix[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 31-08-2014 | Valoració: 10

    Les petxines com un reflex de la vida. Mirar-les, agafar-les, deixar-les on són, jugar-hi, tot són possibilitats de la vida. Aquest poema preciós de natura, vida i optimisme encomana salabror i benestar. Natura i benestar, tot en un. Una abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Espurnes

Espurnes

27 Relats

91 Comentaris

21049 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Tot sovint em sento espurna vivint en un espai infinit.

Com espurnes, volàtils, podem moure'ns en llibertat per l'immens espai de l'infinit. El veritable joc és la diversitat de formes, situacions, estats, emocions... tot és vida en trànsit ... envers la transcendència.
Inspira't i volaràs.

Vaig néixer una tarda de tardor del 1953.
Em varen regalar aquest nom: Esperança.
Jo em sento: Espurna.

La vida m'ha regalat un marit i dues filles que em fan sentir molt estimada i als qui estimo amb tot el cor, això em permet fer-ho extensiu al món.

Escric perquè m'ajuda a entendre'm a mi mateixa, al món i a alliberar ròssec.

Relats en Català em permet compartir i gaudir de les publicacions d'altres.

Moltes gràcies!

Si vols més informació:

http:espurness.blogspot.com

Esfontsararols@gmail.com