Estius endiumenjats

Un relat de: Vicenç Ambrós i Besa

Balmada terra,
bressol de blaus que brillen
en amples tardes
d'estius asserenats,
aquells que es viuen
ornant cares tranquil·les
i sense fresses
de climes de ciutat.

Festes amables
que perfumen somriures
mentre embalsamen
records ensetinats.
Fotografies
de vint anys de trobades
sota les ombres
de tants moments buscats.

La màgia viva
i oberta a tots nosaltres
d'èpoques closes
que ens tenen captivats,
planeja indemne
des del castell que guarda
la referència
d'uns pobles enllaçats.

Dessota l'alba
dels dies que comencen
i que maduren
com la nostra amistat,
perdura encara
la silueta ferma
d'una muralla
que ens brinda nom i encant.

També les cales
de tants sembrats dansaires
encerclen ones
de mars d'havent dinat.
Els mars on malden
vaixells de blanques corbes
que s'ennegreixen
quan creix la tempestat.

Els embarranca
en còleres eixorques
o a voltes fèrtils
si reguen bosc i camps.
Bonança clara,
trenat de dies plàcids,
hores "soleies",
estius endiumenjats.

Comentaris

  • Placidesa estiuenca[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-03-2009 | Valoració: 10

    Avui que comença oficialment una de les primaveres ( ahir va començar l'altra! es veu que hi ha una de meteorològica, diferent de la del calendari, i cadascuna comença quan li convé... ) llegeixo aquest poema teu, pensant que l'estiu ja resulta més proper.

    Has recreat perfectament la imatge nostàlgica, entre emboirada i melangiosa, que es té de l'estiu quan les seves dates són llunyanes.
    Aquest ambient emmarca de forma adequada les trobades de celebració que es repeteixen amb periodicitat, amb la referència fixa de l'entorn paisatgístic i humà.

    M'ha quedat, després de llegir-te, un regust de dia plàcid als ulls...

    Bon cap de setmana tinguis, amic Vicenç!
    T'envio una abraçada per acompanyar-te'l,
    Unaquimera

  • Estius de diumenge...[Ofensiu]
    brideshead | 27-06-2006

    i què bé que els descrius,Vicenç!

    Ja fa dies que volia saber de tu, i mira, han anat passant el dies fins avui, que m'he dit.... d'avui no passa!

    Com va tot, Vicenç? I els exàmens? T'han anat bé, o millor dit, t'estant anant bé?

    Aixi que pugui t'escriuré "en essència"... ja m'entens, oi?

    Tu m'ho vas dir fa un temps, i sí, ja he arribat a aquella xifra màgica. Però sense tu, que vas ser la primera persona a llegir-me, i sobretot a seguir-me, avui no et podria dir això. No saps com t'agraeixo aquella confiança que em vas fer.

    Un petonet, Vicenç. Espero que ens podrem veure ben aviat.

    I al petonet... afegeix-li una abraçada ben forta.


  • Hola!![Ofensiu]
    Sol_ixent | 23-06-2006

    Quant de temps, no?

    El teu poema... crec que és molt bucòlic i molt bonic, m'agrada, m'agrada.

    Per cert: veig que tu també tens un "apartat" a joescric.com!! Ja he trobat alguns relataires per allà!!

    Em despedeixo, sento ser tan breu però no tinc més temps!

    Petons!

    Sol_ixent

  • Estius[Ofensiu]
    1101ilime | 11-06-2006 | Valoració: 8


    La paraula endiumajat m'ha deixat penjat
    pro m'agradat.
    Tot el poema es molt entenor i ben pensat, que es com m'agrada a mi.

Valoració mitja: 9.33