Estiu de juliol

És l'hora dels dofins que acompanyen els vaixells
amb els seus xiscles arcaics com els va conèixer Arió
en el seu viatge cap a la immortalitat dels mites.
És l'hora de les fades dels boscos encantats,
és l'estiu dels viatges a les nits sense llunes
deixant passar les hores que oculten els rellotges.

Parets de gel, miralls que no mostren:
aquesta matinada, potser, diràs que vols tornar a marxar
i jo em quedaré a la falda d'una vall de fòssils
i encara no hauré vist els mars dels dofins ni les fades,
deixant passar les hores que oculten els rellotges.