Estimat i desafiant full en blanc.

Després de llegir el teu relat, penso que és més un recull de bons consells que no pas de sensacions personals davant d'un full en blanc. Animes a escriure passant per damunt de pors, i això és essencial per començar.
Segueix-nos engrescant!

Comparteixo plenament l'emoció que et provoca la contemplació d'un full en blanc...M'atrauen tots els mots que ja hi endevino, però també m'aclapara el temor que la meva expressió no sigui prou explícita o ordenada..

Potser sí que el secret d'una bona redacció rau en l'espontaneïtat i en la naturalitat, però, a vegades, resulta bastant difícil oblidar-se de l'estructura, de la coherència, de la variació... és a dir, de la tècnica.

Felicitas per aquestes magnífiques reflexions; jo també estimo la blancor d'un full en blanc...

Gràcies pel teu comentari,

brins

que tantes vegades se'n miralla amb el pensament en blanc. Crec que tots ens el mirem com amic desafiant i ens agrada el repte, encara que de vegades costi posar res per escrit.

Un relat que ens representa força bé a tota la comunitat de relats.

Angoixa és el que sent quan sec davant l'ordinador i obro el document en blanc del word. M'ha agradat molt trobar aquesta carta teva. M'ha resultat reconfortant. Hi plasmes els sentiments contradictoris que m'inunden cada vegada que m'he d'enfrontar al blanc del paper.
El blanc, puresa i llibertat. Com és possible que em faci sentir tan presonera? Per què? Por del resultat? No ho sé, realment.
Esper superar-ho algun dia... Mentrestant, ens llegim :)

Maria Batle

adreçada al full en blanc. Crec que has definit força bé allò que pensem tots respecte el procés creatiu, respecte al posicionament personal a l'hora de deixar-nos anar i expressar allò que de debò sentim per acabar compartint, o no, amb els demés.
Molt d'acord amb els adjectius escollits al principi de l'assaig quan afirmes que tot full en blanc és alhora estimat i desafiant. Per a tots aquells que tenim alguna cosa a dir, a inventar, a reflexionar és realment així.
Salut i literatura!

Merci per comentar-me "El somniador" i per les teves paraules tan afalagadores.

Aquest relat teu del full en blanc és molt original, i la seva redacció és molt poètica. M'agrada com descrius l'art d'escriure, una llibertat de la qual podem gaudir i de la qual, per a alguns i algunes de nosaltres, és de la més temptadora i alliberadora.

Encantat de llegir-te.


Sergi : )

Per mi una oportunitat per comunicar...una oportunitat creativa. Visca !

Efectivament el full en blanc poc provocar veritable pànic! Trobo molt estimulant la reflexió que fas sobre la humanitat abans que la perfecció. Bon relat, ben organitzat i entenedor.

Gràcies pel teu comentari del meu relat. M’ha agradat molt això de”remoure els obstacles” tan de bo ho puguem fer realitat.
Una abraçada!

M' agrada
Montse