Estàs, encara estàs.

Un relat de: paparola

Comencen les pluges,
les fulles omplen les aceres,
els dies es fan curts.
Ha passat el temps,
de la calor d'estiu.
Ha passat el temps,
de dolor intens.
I et diuen,
la vida canvia.
I sents que el sentiments
canvien i
no et canvien.
No tens la pena,
ha passat el dol.
Has posat terra
pel mig,
o va posar terra
pel mig.
No hi ha un petó,
no hi ha una carícia.
Però la mirada,
encara et queda embadalida
quan el mires al ulls.
I sona un bolero,
i sonrius.
I tanques els ull,
si no el veus,
i no sents el buit
d'ahir.
Si el veus
una pau t'impregna
tota tu.
I no sabra mai,
que encara l'estimes.
Ha passat el temps,
i l'estimes.
Vas arrivar tard
a la seva vida.
Com un joc,
com una nina.
Ha passat el temps
en el que vas viure
una vida,
a l'ombre de tot,
pero la vas viure,
amb la teva fantasia.





Comentaris

  • "però la vas viure amb la teva fantasia...[Ofensiu]
    instants | 24-10-2005 | Valoració: 9

    i la fantasia d'ara, què? Fins quan? No omplis amb records l'ara...no val la pena.

    Instants, ara, viu.