Cercador
Estàs, encara estàs.
Un relat de: paparolaComencen les pluges,
les fulles omplen les aceres,
els dies es fan curts.
Ha passat el temps,
de la calor d'estiu.
Ha passat el temps,
de dolor intens.
I et diuen,
la vida canvia.
I sents que el sentiments
canvien i
no et canvien.
No tens la pena,
ha passat el dol.
Has posat terra
pel mig,
o va posar terra
pel mig.
No hi ha un petó,
no hi ha una carícia.
Però la mirada,
encara et queda embadalida
quan el mires al ulls.
I sona un bolero,
i sonrius.
I tanques els ull,
si no el veus,
i no sents el buit
d'ahir.
Si el veus
una pau t'impregna
tota tu.
I no sabra mai,
que encara l'estimes.
Ha passat el temps,
i l'estimes.
Vas arrivar tard
a la seva vida.
Com un joc,
com una nina.
Ha passat el temps
en el que vas viure
una vida,
a l'ombre de tot,
pero la vas viure,
amb la teva fantasia.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Sense tu, tot es diferent.
- Sense pena ni gloria...
- Voldria canviar de lluna.
- El pou dels desitjos
- Avui no ha estat una gran dia.
- Els dies llarcs i amb llum.
- Pensaments d'un día
- Has agafat llapis i paper
- L'escoltes?
- No tinc res especial
- Amic
- El Primer dia d'un NOU ANY
- Un dia diferent
- Els teus llavis a les meves galtes...
- La vida em vol