Estan soles

Un relat de: Jurdi

Aquests dies m'he començat a adonar de la realitat, i me'n avergonyeixo.
Soc una dona de les que es queixen per tot, de les que envejen tot el que no tenen i en el fons voldrien, però que en realitat ho tenen tot. Jo sempre havia pensat que era la més desgraciada, quan en el fons no ho era. M'he adonat que soc una egoista.
No m'hi havia fixat mai però ahir mateix quan vaig baixar la escala del pis ho vaig veure. La dolça veïna bona que sempre hem somreia quan passava, ara estava assentada al peu de la escala plorant. M'hi vaig acostar, tenia un rostre irreconegible, més de tres moretons i un ull morat.
- Que et passa Maria? - li vaig preguntar temorosa de que no em contestes.
- Jo.............. és que.................res - va negar.
No m'ho creia, se li notava que era mentida. Estava segura que era per culpa del seu marit. No feia més d'un més que se'ls sentia discutir per tot l'edifici. El que més s'escoltava era l'home, no parava de retreure-li tot el que feia, tot i fer totes les feines de casa, per a ell no era prou. Que es passes el dia tancada sense sortir no era prou, que portes els nens a l'escola, els cuides i els alimentes no era prou. Que no pogués ni comprar-se el més mínim capritx perquè el home gastava els diners en el bar no era prou. I tot això sense la pobre, protestar. Fins que suposo que aquest dia ella no va aguantar i li devia dir les coses clares tal i com són, però no va poder-hi fer res i en va pagar les dures conseqüències. Vaig pensar que així no era una forma de viure i li vaig dir:
- No t'enganyis a tu mateixa, no es mereix tenir a una persona tan meravellosa com tu al seu costat.

Ara ella la deixat, i viu junt amb la custòdia dels seus fills amb la seva àvia, i cada dia la veig més feliç.

Per tot això m'agradaria que tot cambies, el meu relat no servirà de res per a que les coses canviïn però almenys m'agradaria que la gent ho comprengués i mirés de donar el seu bri per a canviar les coses. Ara encara hi han milers de dones que viuen sotmeses a maltractaments, abusos i humiliacions tan a casa com al treball. Estan soles davant del perill, algú pensa ajudar-les?


Dedicat al dia de la dona treballadora, el 8 de març.

Comentaris

  • No estan soles,[Ofensiu]
    kukisu | 01-05-2006

    penso, perquè qualsevol persona està amb elles solidàriament en questes situacions límit. Crec que per damunt de tot les dones hem d'aprendre a estimar-nos a nosaltres mateixes, a no permetre que res ni ningú abusi de la nostra bona fe. En aquest cas que ens expliques val més estar sola, no ho creus?
    Continua escrivint!

  • hola jurdi,[Ofensiu]
    Tiamat | 16-05-2005

    i perdona que et faci un comentari menys afalagador que els altres..

    tot això que dius està molt bé, però crec que li falta alguna cosa a aquest relat. Ara parlo sense coneixement, i això és molt lleig de fer, però m'ha donat la sensació que has escrit aquest relat basant-te amb les històries que sempre s'expliquen de dones maltractades, la dona que s'escarrassa a casa, l'home que va al bar.. i finalment, la dona que aconsegueix marxar amb la custodia dels seus fills i comença la vida de nou, plena d'esperances i il·lusions.

    que no et dic que això no estigui bé, pots escriure el que vulguis, és clar, però crec que estaria bé posar-hi algun punt que faci que sigui una història diferent, no ho sé, potser allargant-ho, donant-li més vida, fer un relat curt no vol dir que expliquis les coses per sobre, si no que les expliques més concentrades. És que m'ha semblat una recopilació de coses que has sentit a la tele, juntes per fer un relat emocional i reivindicatiu, però s'ha quedat en una mena de resum, en el qual hi podries aprofundir moltíssim més.

    en fi, ets joveneta i això es nota (jo tampoc sóc gaire més gran que tu, no et pensis, i suposo que la gent més gran que em llegeix, també ho nota), i encara et falta per aprendre, per millorar, anar polint, tu mateixa t'adonaràs, quan ho rellegeixis, que hi ha moltes coses que les pots escriure millor, els relats (a diferència dels poemes, crec jo) s'han de deixar reposar sempre, i llavors, o bé els odies i els llences, o bé te n'enamores i penses: "pedazo relat que vaig escriure", o bé veus on s'han de retocar.. així doncs, et recomano que d'aquí un temps, després d'haver llegit més encara i amb la calma, et tornis a repassar els teus textos, fins i tot que els reescriguis amb la mateixa idea al cap.

    sento la parrafada tan llarga, i si creus que tot el que t'he dit per tu és inútil i no et serveix de res, et prego que l'ignoris, però bé, he intentat ser-te sincera, crec que és la gràcia de comentar persones a qui no coneixes, que pots ser sincer del tot. A més, a la teva biografia dius que si llegim algun relat teu, t'agradaria que el comentéssim.. i això faig :P

    una abraçada!

    Tiamat

  • Bravo!![Ofensiu]
    Sareta_16 | 20-04-2005 | Valoració: 10

    Ole ole oleee!^^ Bonic homenatje aquestes dones maltractades...Tens tota la raó sempre hi haurà algú pitjor que tu!
    El teu testimoni m'ha posat la pell de gallina..pfff!Però m'ha agradat saber que aquesta dona s'ha separat d'aquest energumen i ha refet la seva vida!^^
    I això és una realitat molt present en la nostra societat, qui sap si aquella dona tan feliç que t'ha dedicat un somriure està sent maltractada...
    Sigueu valentes i que ningú ens trepitji mai, totes som unes peçes molt valuoses i úniques! :D Sempre endavant noies!
    Un relat dur i real, molt bé!:)

  • Està molt bé...[Ofensiu]
    Magdeta | 03-04-2005

    M'ha agradat Jurdi, perquè a més d'estar ben escrit parles d'un tema al qual ens hi hem d'enfrontar.
    No està bé cap tipus de violència i res justifica un maltractament, ni d'un home envers una dona ni viceversa.
    Està bé i t'animo a que segueixis escrivint i publicant relats.
    Un petó, i fins aviat!

  • Està...[Ofensiu]
    annah | 11-03-2005 | Valoració: 10

    Molt bé.
    Aquest, encara que de vegades intentem girar la cara als problemes de món, és un tema d'actualitat.
    Cada dia moren dones en mans dels seus marits... cada dia centenars de dones són apallissades... El motiu? no el sap ningú....
    Tan de bò, totes aquestes dones tinguéssin un final feliç com la de la teva història!!!

    Està molt bé!!!!

    Un petó preciosa.....

    La teva amiga...
    Anna

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de Jurdi

Jurdi

5 Relats

22 Comentaris

7584 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
Tinc 16 anysacabats de cumplir aquest gener. M'agrada llegir de tot. Les meves aficions són llegir, tan llibres normals com manga, es podria dir que m'agrada molt escriure però el meu fallo són les faltes, soc una negada. M'agrada també dibuixar, els llibres de Harry Potter (si són llegits en català millor), veure anime, dibuixar...
Soc morena i alta amb els ulls foscos casi negres. Vaig al gimnàs del meu poble, m'agrada sortir, jugar a la consola i escoltar música.
Si llegiu algun relat meu m'agradaria que el comentessiu perquè aixi sabria el que faig bé o no, i miraria cada cop de superrar-me en els meus relats, jo faré igual en els que llegeixi.