El cordill que ens manté units

Existeix alguna cosa que ens manté units. No se perquè però hi és, encara que no te'n hagis adonat .
Sempre hem estat junts, des de que érem uns petits enanets que no sabien res del món fins ara, el que som, unes persones adultes que han crescut juntes compartint somnis i experiències.
Amics sempre, això és el que ens ha unit, però......
Per a tu soc tan sols això?
Dintre meu vulguis o no hi ha crescut un sentiment nou. No vull deixar a perdre la nostra amistat, seria lo últim que deixaria que desaparegués. Però no vulguis impedir el que sento per tu.
Sempre m'has ajudat en tot, quan he defallit tu m'has encoratjat a seguir endavant en els pitjors moments, i tu agraeixo de tot cor.
Hem compartit secrets i confessions, que ni tan sols creiem que els haguéssim arribat a dir mai a ningú.
Els dies que no hem passat junts han estat malsons per a mi, et vull al meu costat. De la forma que sigui però vull estar sempre amb tu perquè ets l'únic que em fa somriure en aquells crus i tristos dies de depressió en els que voldria abandonar aquest món.
I tot i això seguiràs creient que l'únic que ens manté units és l'amistat?
Jo diria que t'equivoques, perquè és alguna altra cosa, algu més fort.

Ja ho sé!

M'ha costat molt però al final ho he comprès, he entès perquè ets tan important per mi.
L'únic i inseparable cordill que ens uneix és l'amor que tenim l'un per l'altre, que no es trencarà mai perquè és un fil cosit amb or.