Estampa d'amor vora el mar

Un relat de: Sibil·la

Saber que després
d'aquest teló de teatre,
horitzó de les nostres vides,
ens espera un únic destí.

Que les oscil·lants ones,
ens duran penúries braves,
però també glòries extasiades.
És per això que et dic:

T'ESTIMO
com un mar infinit,
com si no existís l'oblit,
igual que la lluna a la nit.




Comentaris

  • Una imatge.[Ofensiu]
    Jofre | 21-07-2005 | Valoració: 9

    Sibil·la,

    Com diu la Carme és gairebé un prec.
    Certament l'has escrit anant en tren o s'ha gestat anant-hi.
    La primera estrofa expressa està d'acord amb la idea que ens manifestes en la teva biografia: condemnada, complex, infinit, comprensió, enigma... seriós.

    Després ja ve una suau transició i finalment dius la paraula ESTIMAR, fort i clar.

    Aquest és el bell enigma de la vida.

    És una estampa vora el mar... d'AMOR!

    Una abraçada.

  • Un poema com un prec...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 08-07-2005

    ...perquè el futur es faci realitat. Els dos darrers versos li donen una força nova, resplendent: "com si no existís l'oblit, igual que la lluna a la nit". Una bona troballa, un poema ben resolt.
    Per molts anys, maca.

l´Autor

Foto de perfil de Sibil·la

Sibil·la

30 Relats

61 Comentaris

43501 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
IL·LUSTRACIÓ: DOLORS MARTÍNEZ

Què dir-vos de mi? Només que em sento com la Sibil·la de Cumas, condemnada a envellir eternament i, fruit d'això, a tenir plena consciència de tot. Enmig d'aquest univers complex, que és caos però també bellesa infinita, només em queda una ocpió: compartir els meus pensaments amb altres ànimes que no comprenen l'enigma del món i que, per això, s'expressen amb paraules.

Llibre publicat: "Efímer", Ed. El Toll, 2019.
Més a contes: http://365contes.blogspot.com/
Pàgina web: www.365tips.es/ca
Email de contacte: sibil.ladecumas@gmail.com