Cercador
Esperit indòmit
Un relat de: ROSASP- Compartir:
Dedicada a la Laia.
A la força del seu cap tossut i a
la màgia del seu esperit indòmit.
__________________________
La música en les teves mans
sona a misteri,
formes part de l'arc i el violí
i el teu cor esdevé melodia
que salta del pentagrama.
Quina sort creuar l'espai
fent un gran pont amb les notes,
lleugeres i gràcils,
complicades i espesses.
Olor de mar i terra que tempera.
Apassionada sensació,
amalgama de sons màgics,
que bateguen compassats
amb els ritmes i els silencis.
Cadències esperançades
que petonegen arpegis,
sospirs i flors de primavera
que neixen d'un esperit indòmit.
Volen lliures els teus dits,
cercant l'ànima que vibra
entre les cordes tibants
i els teus ulls de praderia.
Comentaris
-
M'ha encantat...[Ofensiu]ESPIRAL | 07-02-2005
aquesta "amalgama de sons màgics"...que tu dones a les paraules.
Quina sort doncs llegir-te, si saps crear aquesta musicalitat en la teva poesia.
Una abraçada.
ESPIRAL. -
Jo també tinc dedicat un poema a la Laia[Ofensiu]Josep Bonnín Segura | 07-02-2005 | Valoració: 10
que estima la música ben igual que jo. Que , jo al manco, em negueria a viure en un món sense música. A vegades toc la meva flauta travessera i un món distint apareix al meu entorn. T'entinc perfectament aquestes paraules que neixen dels sons , o tal volta els sons que neixen de les paraules. A cops és difícil de precisar. Un poema exquisit, on tu també ets capaç de percebre aquest món màgic de la música. Al mateix temps de qui empraa aquesta manera de fer, de dir els seus sentiments, i que no es troba gens enfora de la poesia. Al contrari ben a prop i ambos és conjuguen i es conjunten.
Una forta aferrada pel coll.
Josep -
Deu ser un esperit indòmit[Ofensiu]Lavínia | 06-02-2005 | Valoració: 10
i també poètic, oi? perquè dir-li que és "cadències esperançades que petonegen arpegis" és atribuir-li una sensibilitat paral·lela a la que tu li has descrit, oi?
La Laia a qui dediques el poema et deu estar força agraïda, Rosasp i jo també pel teu comentari al meu poema.
Petons.
Valoració mitja: 10
l´Autor
312 Relats
1612 Comentaris
644549 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79
Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!
Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia
El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")