Espectacle per a un socorrista

Em recargolo com tirabuixó
desitjant el teu cos de sirena,
els meus ulls es capbussen, perduts,
dins la teva pell color canyella.
Duus blanc banyador
- amagatall sense èxit -
rellisca davant la meva escalfor
- ai, si tu imaginessis! -.
Aviat recupera la seva funció
- s'acaba la sessió golfa -
les mans passeges per les natges
- a l'unisó -
i sento com peta, provocativa,
la goma.

T'estires a la gespa, bocaterrosa.
Voldria tocar el xilofon de la teva esquena,
palpar la turgència del teu tambor
i agitar-lo com si fos una pandereta.

L'arpa dels teus cabells
acaronaria per fer música de gotes
- bullirien entre els meus dits -
i el suau oreig et donaria la volta.

Et taparia amb el verd llençol
fins la cintura
- corbes de guitarra -
i et faria de coixí, silenciós,
mentre en somnis t'afino
- m'excites massa -.