Escrivint entre Deliris

Un relat de: pseudo

Escrivint entre deliris

17-3-2002

La feina s'hem comença a amuntegar, l'encarregat de la revista per la qual treballo comença a estar impacient. Té raó els meus últims treballs tenen molt a desitjar, histories mig acabades, histories influenciades per la meva vida... Les meves obres han canviat, ell creu que m'he quedat sense imaginació, no es això ben bé sinó que el canvi de vent tant sobtat ha desbordat el vaixell en el que navegava.

Si la meva vida necessitava alguna cosa, era mantenir-se igual, d'adolescent pensava que era important mantenir sempre uns ideals, i fins fa poc mantenia aquest pensament i el complia, tot semblava anar sobre rodes, però el bon tram de via s'estava acabant. Tot semblava massa perfecte, i la perfecció ja saps que no es gaire corrent...

La temptació disfressada d'amiga hem va allargar la mà, semblava una agradable oportunitat, tot bon escriptor necessita ampliar els seus horitzons, ara en els contes ja no hi havia ni bé ni mal. Desprès de consultar-ho amb mi mateix, la pregunta de que és el bé hem semblava absurda, però la insistència hem va fer veure que lo realment absurd era no haver-se plantejat abans aquesta pregunta. Definicions de bé que hem venien al cap:

- Allò que és correcte, per tant allò que segueix les normes i compleix el que li manen.
- Allò que és adequat, allò oposat al mal i a l'error.

Per continuar calia mirar les definicions de mal i error per continuar..., per tant vaig omplir el sac de l'impaciència de tal manera que ja no fullejava el diccionari fins trobar la paraula adequada, si no que vaig començar a empassar-me totes les definicions. Al cap de cent setanta fulls en els quals la ràbia s'anava apoderant de mi, vaig recordar perquè llegia aquesta estúpida eina, tenia les claus de l'error en quatre paraules buides del sentit que fins ara jo donava a l'error. Error: desviació de la veritat.

El meu problema ja no era només de vocabulari, sinó de fe i filosòfic...
Estava segur que una desviació de la veritat era una mentida, vaig continuar... la resposta que hem va donar vaig mig acceptar-la normalment es menteix quan es desvia la realitat amb voluntat pròpia. Però havia trobat el meu grial, cosa que no pretenia...

Tothom comet errors, no? Si el bó es allò contrari del que comet errors, tothom és el contrari del bé, per tant el mal...

La rebeldia en cap cas es bona, ja que suposa no seguir les normes, per tant per ser bons ens hauríem de deixar sotmetre? Com podia fer contes amb aquesta menjada de tarro?

Però ara el bé i el mal havien mort dintre meu. Qui deia que està bé i que malament? Tot depèn del punt de vista clarament. Qui té la veritat absoluta? Com puc fer propaganda del bé si no el conec?

Aquestes van ser les principals causes del canvi dels meus texts, fins ara cada un tenia una clara distinció entre el bé i el mal, la fantasia dels meus contes era més extensa del que imaginava.

Ja no creia en que havia escrit, però podia escriure sobre la meva troballa, però necessitava idees, abans de tot però necessitava una història per despedir-me del bé i del mal, sabent que l'un no podia existir sense l'altre, i que tampoc ho podien fer units...

Teclat a la mà, i imaginació al cap, vaig escriure aquestes línies:

"Quan la lluna despertà, vaig sortir a trobar-la, fent una volta per l'antiga ciutat on les estrelles hem parlaven. La freda brisa de l'hivern m'acariciava el rostre.

Del no res aparegué una figura, era una flama en forma de flor, al creuar-se pel meu camí, incendià el meu cor de pedra. Al cap d'uns instants vaig descobrir que era la presa, que un ogre com jo necessitava. Fent mitja volta vaig seguir la olor del seu cos.

Al retrobar-la la vaig agafar per un pètal, i la vaig arrossegar fins a la cova. Durant el camí, ella rossegava els dits amb que l'empresonava.

Al calabós, tancada, s'anava pansint, la flama s'apagava ja no era la meva estimada presa.

Ahir la vaig anar a veure, la vaig tranquil·litzar, la vaig acariciar, li vaig eixugar les llàgrimes, i la vaig besar als llavis. Ella hem va seguir el joc, hem va tornar el bes no hem deixava respirar, m'amanyagava, m'endolcia amb paraules. Tornava a ser la mateixa, hem va dir que hem perdonava i que m'estimava. Li vaig posar les mans amb suavitat al coll i a mesura que li feia un llarg bes, li vaig robar l'alè."

Mai m'ha agradat aquest breu conte, i per això mai ha vist la llum, però és el primer que vaig escriure des de els meus pensaments extrems. Però tampoc han millorat els meus treballs, aquí en tens una mostra, és un fragment del meu últim treball, on intentava dir que el mal i el bé és un mateix, que només ens hem de témer a nosaltres...

No cal dir que és un altre fracàs:

" Les tenebres regnaven sobre la llum, el cavaller fosc avançava terreny amb les seves llargues passes, davant seu un home es quedà clavat, el cavaller negre seguia acostant-se amb rapidesa cap a la criatura indefensa, aquesta girà i començà a corre, intentant fugir del poderós guerrer.

El vent atacava l'individu, per dificultar-li la fugida, la pluja que l'acompanyava era de fines gotes fredes que el punxaven, i desprès li produïen una cremor interna.

Va girar el cap, la fosca figura seguia darrera seu, continuà la carrera, fins que dues figures més van aparèixer davant seu, va mirar als dos costats, no hi havia fugida possible, si no acceptava la possibilitat d'enfrontar-se a una o dos criatures. Va decidir oposar-se al primer, mentre s'encarava a aquest va sentir un gran dolor al pit, aquest dolor el va fer caure.

Els innocents ulls d'una noia van veure caure misteriosament a aquell ésser, va sortir de la terrassa i va baixar a ajudar-lo.

Al veure'l estès desconeixia el que havia passat, la resposta estava a la mà del cos que descansava inert. A la seva extremitat i descansava una ampolla."

Suposo que ja deus saber perquè t'escric, no sé que hem passa que no puc escriure bé, si he dit "bé", ara no hem miris "malament"... He de tornar a escriure d'una manera que li agradi a la gent, sinó la meva vida com escriptor s'haurà acabat. És per això que recorro a tu, m'agradaria que hem donesis la resposta apropiada com solies fer, ja que tampoc desitjo escriure com ho feia abans d'aquests pensaments, ja que no mi veuria capaç.


Gràcies per tot.

Comentaris

  • un premi per seguir endavant, una valoració!!![Ofensiu]
    Noia de vidre | 15-09-2006 | Valoració: 10

    ... entre vidres et diria que m'encanta la història!!

    petonassos!!!

  • Primer de tot: Moltes Felicitats!![Ofensiu]
    EmmaThessaM | 22-10-2005

    Acabo de descobrir al fòrum que som de la mateixa generació i m'ha fet gràcia (ja veus tu quina ximpleria ;-)).

    Anem al tema: el relat.

    L'atmosfera. En conjunt, m'ha semblat una mica confús, com si haguessis escrit el primer que et passava en aquell moment pel cap i no t'haguessis parat a revisar-lo. Algunes frases en concret semblen tirar endavant i endarrere contínuament per acabar finalment enlloc. Si volies que la lectora se sentís tan confusa com el protagonista, ho has aconseguit al 100% (el problema és que la lectora no li agrada que la facin sentir confusa quan llegeix ;-) ).

    El tema. Interessant. Un escriptor que ha de sobreviure a una crisi existencial i s'ha d'enfrontar amb la seva pròpia obra per poder continuar escrivint. Més d'un hem estat temptats moltes vegades de llençar a les escombraries alguna cosa que vam escriure fa molt de temps i amb el qual ara no estem d'acord. Tot evoluciona, nosaltres i les nostres creences també: hem d'aprendre a ser tolerants amb tothom, inclosos els nostres jo passats (que profund que m'està quedant tot plegat ;-)).

    L'ortografia i la gramàtica. Principalment, m'ha cridat l'atenció una que fas reiteradament. "Hem" fa referència a la primera persona del plural (nosaltres hem cantat/hem ballat/ hem llegit/...). "Em" és el pronom reflexiu per la primera persona del singular (Jo em rento/em pentino/em menjo un bon pa amb tomàquet/...).

    En resum. Una bona història que et fa comprendre que no som els únics que no tenim les coses clares i que tothom, absolutament tothom, té dret a dubtar i a replantejar-se la seva forma de vida en qualsevol moment. Mai no és massa tard.

    Que acabis de passar un feliç aniversari!

    EmmaThessaM

  • les dues[Ofensiu]
    foster | 22-10-2005

    cares d'una mateixa moneda: el bé i el mal. I quan un escriu les ha de tenir les dues en compte, com si fossin uns amants que s'odien i es desitgen.
    I per què? Doncs perquè la vida real es basa en això, en una lluita constant per identificar i destriar el bé del mal. Però, alhora, ens planteja sempre el mateix dubte: voldríem, desitjaríem el bé si no sabeséssim o no coneixéssim el mal en totes les seves facetes?

    El relat planteja, crec, massa coses, i no sé tampoc si l'assaig és el mitjà idoni per a una reflexió abstracte i alhora inquietant, plena de matisos.
    Per cert, i no t'emprenyis: "hem"= 1a pers. plural del verb haver. I el que tu uses en aquest relat és en el sentit de "a mi" (pronom) que seria sense hac = "em".

    foster

  • Molt bo![Ofensiu]
    ainona | 13-07-2005 | Valoració: 10

    Bé, es relat m'ha agradat... però realment tenia ganes de contestar-te es derrer comentari.

    Si te fa, jo em puc unir per possar algún gra d'arena i, estic contenta que els teus somnis t'acompanyin ara, jo, estic més desperta que mai, però de tant en tant, també sé deixar-me endur per ells...


    Una abraçada!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de pseudo

pseudo

48 Relats

256 Comentaris

81259 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
Vaig néixer el 22-10-1984 a Barcelona, tot i que des dels 4 anys visc a Girona.

Doctor en tecnologia.

Al setembre del 2006, vaig tenir la sort de publicar el meu primer llibre: 'Primeres Poesies', amb l'editorial Emboscall, algunes de les quals es poden trobar en aquesta plana (Ulls d'infant per sant Jordi, Mirada en Flama, Sonets XIX i IX, Flor de Tardor). El llibre es pot trobar a les principals llibreries gironines i en algunes de Barcelona, també mitjançant les webs totllibres ,
Llibreria Ona
i
Casa del Libro


Al setembre de 2007, he vist publicat el meu segon llibre, també amb l'editorial Emboscall, sota el títol Escrivint entre deliris el qual conté alguns relats que podeu trobar en aquest web, encara que els hi ha calgut una bona repassada.

Torno a voltar per aquestes planes després d'una temporada d'abstinència...


Per qualsevol dubte: albert.trias@gmail.com