Escrius

Un relat de: Endevina'm
Petita oda a un mot, a un fet, a una manera de viure, i per això ho dius. Escrius i vius, per recordar, per fer persistir fins a l'infinit, llacunes de vida perdudes dins del cor. I per no amagar la paraula, la mostres a cada vers.


ESCRIUS

Entre rius de lletres
Satures dreceres de mots
Camins ignots que et menen per
Rius de cabal prenyat,
Inesgotable font de miralls i
Universos que despulles
Sense cap motiu. Aparent.






Per participar en el RPV - 299 - ESCRIURE proposat per Prou bé.

Comentaris

  • Sense cap motiu, aparent[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-07-2022 | Valoració: 10

    Aquesta darrera frase m’ha agradat molt. A vegades els motius d’un poema poden semblar molt profunds, on l’aparença també té un protagonisme important. Pots estar segur que ens trobarem els darrers dimarts de cada mes, a partir de setembre o octubre. Una forta abraçada, Ferran.
    Aleix

  • Escrivint es fa camí. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 08-06-2022 | Valoració: 10

    Les lletres van fent rius en el teu poema i finalitzen en el mirall. Molt ben trobat.
    M'ha agradat com ho planteges.
    Gràcies per la teua visita i la teua bona opinió sobre el meu poema de "Quadre a trenc de l'alba". M'alegre que em digues que vaja fent camí. M'alegre que t'haja agradat.
    Cordialment

  • Mil gràcies[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 07-06-2022

    Estic tan agraïda dels teus comentaris que només puc donar-te les gràcies mil vegades

    Per a mi és un privilegi que em llegeixis i m'ajuda molt a apendre i a seguir.

    Molt cordialment

    Rosa

  • Comentar el comentari[Ofensiu]
    Prou bé | 31-05-2022

    Al teu comentari a "seixanta" només amago en un diàleg imaginari, el fet real autobiogràfic i feliç
    Amb total cordialitat

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

65 Relats

271 Comentaris

45447 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món.
No soc ningú, no tinc cap carrera, tanmateix, observant el món i a la gent mai no he deixat de córrer, pas a pas, dia a dia.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Això no obstant, vull tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.

Els poemes i escrits que aquí llegireu estan penjats a matadegolla, sense revisió, gairebé. Si algun dia me'ls repenso, potser no els podreu llegir aquí, però seran fills del mateix estil i el mateix sentiment.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor muda,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.


I que l'homefosc em perdoni