Escriure un poema

Un poema s'escriu per a un mateix, per conhortar-se, i aquest conhort el rebem cada cop que el rellegim.

Compartir el que s'escriu és un petit acte de valentia.

M'ha agradat moltíssim aquest, en particular. Hi ha dos versos que resumeixen l'essència primera d'un poema : trobar les paraules vives dins d'un moment.

Ets un poeta excel.lent.

angie

fer-te algun comentari.

Llegeixo els teux versos, de tant en tant, amb admiració i ganes d'aprendre. I avui m'he decidit a sortir del silenci.

No sabria fer-te un comentari com mereixes, a l'altura de les teves paraules, del teu talent, de la teva màgia.

Et compenetres amb les paraules d'una manera extraordinària. He vist que hi ha qui t'anomena mestre, i no li falta raó.

Podriem aprendre tant de tu....

L'elegància de les paraules que utilitzes, la bellesa de les descripcions, no en aquest poema, sinó en d'altres que t'he llegit, la subtilesa amb que descrius moments o instants o fets,... em sento petita, i si et regalo un barret, sé que no serà suficient.

Tot i així, el meu barret a terra, per vos i pels seus versos.

Salz.

Oooooh! M'ha agradat molt Vicenç, i en la meva modesta posició de poeta pseudoinexistent, et diré que l'he llegit d'un volcall, o com es digui.

Felicitats pel premi (o pels premis, perquè em sembla que te n'has emportat més d'un en poc temps!).

M'ha agradat molt el poema, expressa molt bé del que és aquest difícil art de fer poesia.

Bé, a reveure!

Quan escrites una a una, van fent paraules, i després versos, i després estrofes.... i surt un poema. Però hi ha moltes formes de crear un poema... i tu, estimat Vicenç, has destriat les expressions més belles, les més màgiques per dir-nos que hem de cercar les paraules en qualsevol petit i preciós moment, que les d'entendre, pair-les, acollir-les al nostre pensament... per, finalment, regalar-les.

Gràcies per aquest regal encisador. Per a mi, és més valuós que qualsevol altra petitesa material !

I com no podia ser d'altra manera, felicitar-te, de cor, per aquest primer premi del V Concurs Sant Jordi (no crec que tinguessis rival) .... i per tots els altres que has guanyat.... (un ocellet ens ho ha "xivat" al fòrum...)

Un petonàs Vicenç, és meravellós!

que hagis guanyat un premi amb aquest poema!! És un cant a la paraula i per extensió a la poesia, però raonada i sentida. Cada vers expressa la sensibilitat que duus dins teu, Vicenç.

Molts petons!!

Quines imatges més encisadores de les paraules, plenes de vida, d'olors, de sensacions...
Arriben d'una manera tendra i senzilla, molt endins del cor i fan esclatar sospirs.
Cada poema, és tot això i molt més, extractes d'instants capturats al vol, records amatents, imatges captades del bell mig del nèctar dels elements que ens envolten i del que tenim dins nostre...
Et felicito de tot cor per tan bell poema i pel premi!
Una abraçada!!!

En primer lloc vull felicitarte per aquests premi, que per cert es ben merescut.
M'agrada el teu poeme semble que parli ell sol mentres el llegeixo el vaig sentit.
Una abraçada.

Voldria haber-lo escrit jo, però la vida és aixi de crua, i al temps et fa regals c om poguer-lo si més no llegir. Et felicito de tot cor. Expliques el naixement del poema, la seva història el seu futur, la seva acció sobre vida i pensament, i acabes simplement amb un somris. Molt be. Un 10

Es un poema molt fàcil de llegir. Després de llegir estic content. És un retall impressionant de la vida. Ho dius clar, ho dius amb paraula bonica. Felicitats pel premi.

i per aquest primer premi tan ben merescut company!!

Et felicito!!

Estic totalment d'acord amb tu quan dius :

" Escriure un poema també implica compartir-lo.

Si més no, amb un mateix.

O això pensa un servidor."

Però segueix-nos regalant els teus petits, grans, sincers retalls poètics...

fins per sempre més!!!!!!!!

UNABRAÇADA!!!! ( nova paraula aquesta!! )