Escorça

Un relat de: ROSASP

Per la rugosa escorça del món
m'arrossego amb les cent potes,
gronxant-me en l'abisme
de les paraules flonges.

Crido cap a dins molt fort,
com xuclant fulles i pols,
potser brostaran llavors
i tindré un jardí en el ventre.

Sento els moviments imperceptibles
de la terra i el trepitjar del insectes,
el vent m'oneja per dins i
se m'enganxen les heures.

Comentaris

  • Tot i la millora...[Ofensiu]
    pseudo | 18-09-2006 | Valoració: 10

    que veig en les darreres poesies que has penjat, aquesta no deixa de tenir aquella musicalitat de la qual dotes les teves obres, i fan que llegir-te sigui tant agraït.

  • ROSASP | 04-12-2004 | Valoració: 10

    Mare ets genial enorabona per aquesta poesia, no se que faria sense tu t'estimo kisses!!!

    Anonim

    Encara que ja es nota. Tenim que anar a comprar als hippis (botigues)!!!!!!!!!!!!!

  • És magnífica...[Ofensiu]
    Llibre | 29-11-2004

    la simbiosi que crees entre l'interior de la veu poètica que ens recita el poema, i tot allò que l'envolta.

    Tenim un món que de vegades se'ns mostra ferotge (o això interpreto jo amb "la rugosa escorça", perquè penso que va més enllà d'una descripció física de l'embolcall del món), però alhora tenim l'esperança de fer créixer alguna cosa dins nostre ("potser brostaran llavors").

    I tenim aquell lent anar caminant i arrossegant amb tot el que vivim, cada volta més carregats ("se m'enganxen les heures").

    Però de tots, els versos que m'han tocat, que m'han arribat ben endins, són el tercer i quart. Tenen, per ells mateixos, una força aclaparadora:

    ""gronxant-me en l'abisme
    de les paraules flonges""

    Un bon poema.

    LLIBRE

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1612 Comentaris

644325 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")