Cercador
Escolta
Un relat de: Melcior- Compartir:
Abraça' m solitud amiga
acull-me als teus braços flonjos,
canta'm cançons d'esperança
mostra'm un bri d'alegria,
treu-me dels grans laberints.
Escolta company en silenci
el brogit constant de la Terra,
de la vida, de l'amor,
de la mar, de la mort,
escolta també el teu silenci
i veuràs que no estàs sol.
Refugia'm solitud amiga
a l'illa impenetrable del meu jo,
abriga'm a la llar confortable,
ens muntarem un espectacle
fet a mida per nosaltres.
Escolta silent i amb paciència
el clam del món que et demana,
l' ocell com vola i refila
la remor de les plantes,
l' esclat de la mar a les roques
el xiular encès del vent,
escolta, però sobretot,
la cridòria del teu cor,
i veuràs que no estàs sol.
Comentaris
-
t'escolto[Ofensiu]jaumesb | 12-02-2007 | Valoració: 10
.
-
Melcior[Ofensiu]gypsy | 23-01-2007 | Valoració: 10
m'ha agradat força el teu poema, per l'autenticitat que desprèn i pel cant a trobar-nos amb nosaltres mateixos, amb la nostra solitud. I ho expresses, que no sembla res negatiu ni feixuc, ans al contrari, sembla un retrobament, una joia, com retrobar el millor amic i fer-ne festa i sentir la felicitat.
petons.
gypsy -
escoltar a cops molt difícil...[Ofensiu]Noia de vidre | 21-01-2007 | Valoració: 10
Tornes els mots vulnerables al costat dels teus versos... estimes cada bes que deixes anar entre diverses imatges. Les paraules em sobren, el desitjo, desitjo el vers que comença per (abraça'm...)
un peto de vidre! felicitats! -
Moments de plenitud[Ofensiu]Núria Niubó | 20-01-2007 | Valoració: 10
És preciós, llegir-lo m'ha donat serenor,
M'agrada aquesta "solitud amiga ", cal aprendre a estar sol amb els sentiments, a gaudir del silenci , escoltar els nostres pensaments.
És com un cant de placidesa i harmonia , crec que aquest poema t'ha sorgit en un moment de plenitud.
He llegit el teu poema quan el necessitava, gràcies !
Núria
Valoració mitja: 10