ERA TAN REAL!

M'he adormit, mentre la quietud del rierol
absorbia els meus pensaments,
assossegada evocava rialles compartides,
entremaliadures d'infantesa i audacia d'adolescent.
Un nostàlgic ventijol agitava lleument
la pal.lidesa de les fulles
i la suavitat d'una mà m'acaronava el rostre.

M'he adormit, mentre un altre tardor fugia
i confosa en l'ombrívol buit de les teves petjades,
el rogent dels aurons reflectien el bosc.
S'espaiava un silenci i rebia un fulgent raig de sol,
gronxant-me en la seva melodia.

M'he adormit, envaïda pels records,
dins l'inevitable enyorança.
L'últim plugim tardorenc present com llàgrimes caigudes,
destorba la quietud que m'envolta.
Un somriure narrador, delata el meu sentiment.
Ja no tinc el tacte de l'herba molla,
ni la seva olor, ni la frescor de la tarda esplaiant-se amb mi.

M'he adormit………. només era un somni.